La Plaça Independència i les obres maleides...

És clar, que amb el pas dels anys, la plaça Independència, ha anat evolucionant cap a un dels espais més acollidors de la ciutat, especialment per els seus visitants.

Des de fa 120 anys, si comptem els inicis de Casa Marieta, la plaça ha estat seu de molt restaurants. Avui en dia n'hi ha 16. Està clar que la plaça és un pol d'atracció turística per la ciutat on es facturen milions d'euros anualment.

La sorpresa ens arribar quan per fi, i desprès d'anys de promeses, sabem que s'cabarà de fer la reforma de la plaça, amb un període d'obres de sis mesos. Però sorpresa!! Les obres just començaran amb l'inici de la temporada turística i acabaran just passat Fires.

Llei de Murphy, ni fet expresssament. Per que s'han triat aquestes dates tant horribles per a tots els restaurants?

La senyora Salamaña sap quants treballadors s'hauran de deixar de contractar o acomiadar? Sap quants milions d'euros es deixaran de facturar durant aquests sis mesos? Quí compensarà als 16 establiments?

Clar que les obres s'han de fer, però si realment calen sis mesos, ni restauradors ni comerciants de la zona posarien cap pega per que les obres comencessin passat Fires per acabar abans de Temps de Flors.

El que per la majoria seria una qüestió lògica, per alguns no ho és. Amb l'agravant que fa dos anys que no se sap si es poden posar o no, o de quin tipus, estufes a les terrasses i amb la pujada d'aquest any d'un 40% de l'impost sobre terrasses.

No oblidem el monument a l'Àlvarez de Castro, personatge amb més o menys cordura, depenent del llibre que llegeixis (Galdós o Bertrana). El que si és clar és que aquest any és el bicentenari de l'inici dels setges de la Guerra del Francès i la plaça, si algú no hi posa remei, la tindrem potes amunt.

Jo sempre he pensat que la política era cosa de sentit comú i sensatesa. Veig que no en segons quins casos.

Ja posats a refer la plaça, es podria fer una reforma seriosa, no com el que volen fer, i dotar la zona d'un aparcament soterrani, com ja es plantejava en temps de l'alcalde Nadal. Si volem més zones peatonals i posar facilitats al petit comerç, potser haurem de facilitar l'aparcament no?

Des d'aquest modest bloc, pel qual si algú llegeix, aprofito per disculpar-me per no haver escrit durant molt de temps, apostem per que aquest problema, com el del xalet Tarrús, el pàrquing de la frontissa de Santa Eugènia o el del pavellò de la Devesa, és solucionin amb el diàleg que caldria amb associacions de veïns, comerciants i gremis. Però amb diàleg real, i no pas com en els processos participatius.

Personalment n'he participat a dos (Senat de Joves, Frontissa Santa Eugènia) i no cal dir que ara mateix el Senat ja és ferit de mort i el de la frontissa el vàrem dissoldre els mateixos partipants per que l'Ajuntament no va accpetar cap de les nostres peticions pel que fa a la vialitat.

Moment musical: Wolfang Amadeus Mozart - Requiem (KV 626) - Dies irae

I jo em pregunto....

Per què TV3 es passa el dia parlant de les seleccions espanyoles com si fos TVE i amb prou feines parla de les seleccions esportives catalanes?

Per què ningú va fer res per evitar la pèssima imatge que va donar Girona amb la crema de la foto dels reis i bandera espanyola?

Per què ningú de l'Ajuntament ha fet cap mena de declaracions lamentant els incidents? Que potser estem en una fase d'omertà o llei del silenci?

Per què l'independentisme radical s'ha d'identificar amb idees comunistes més pròpies d'inicis del segle XX, que no pas del segle XXI?

Per què Duran i Lleida està en contra d'un refrèndum d'autodeterminació quan això és el que somniem tots els nacionalistes i independentistes?

Per què el món empresarial gironí perd el cul per anar a veure al representant d'una institució caduca i antidemocràtica com és la monarquia la qual encara ens deu als gironins un munt de calers com a compensació per els setges de la guerra del francès?

Per què a Girona segueix sense passar res i tot està tant anestesiat? On és la oposició municipal?

Per què Santa Eugènia de Ter segueix sense una policia de barri visible i amb un estat de deixadesa deplorable?

Per què tot cristo em parla del Fernando Alonso i de la dona del Bekham i ningú ja parla dels temes que ens afecten amb l'argument de que ja està cremat dels polítics?

Per què .... ?

Moment musical: Annie Lennox - Why?

Where the Streets have two names: Travessia/era Santa Eugènia.

Molt senzill, si us doneu una volta en el carrer que fa de límit entre el barri de Santa Eugènia i Salt, és el carrer anomenat a Girona Travessia de Santa Eugènia i per Salt, Travessera de Santa Eugènia. Comencem bé, ja li posem dos noms com a símbol de la gran unitat i cooperació que existeix entre ajuntaments veïns.

Donant-hi una petita passejada per els seus diversos trams podem arribar a les següent conclusions:

-Peatons vs. cotxes: No hi ha cap pas de peatons entre els dos carrers, és a dir, que sivols passar, si els cotxes aparcats et deixen espai, corres el risc de que un cotxe se t'emporti per davant.
Si comptem cada cruïlla d'aquest carrer hauríem de disposar d'entre 6 i 8.

-L'espai: El 80% de l'espai està dedicat als vehicles. Les voreres fan menys d'un metre, i hi ha espai per dos carrils i en segons quin tram per un carril i una linea d'aparcaments. Per variar, les persones no servim per res, ja no us dic com ho deuen fer les persones amb minusvalies o persones que diguin carrets de la compra o cotxets de criatures.

-Neteja: Carrer brut per antonomàsia. No trobareu ni una miserable paperera en tot el carrer, bàsicament per que amb una paperera i un peatò, ja no s'hi passaria.
Contenidors de reciclatge? Ni un, és que el veïns devem ser una mica bruts i hauran pensat que no val la pena invertir amb nosaltres. En tot cas, si se us acut reciclar, haureu de fer una mica de volta en uns contenidors que deuen tenir cap a 15 anys i que no es netegen mai. Igual que els de l'Eixample oi?

-Vialitat: Curiós com comença aquest carrer. Empalma amb el magnífic carrer Sant Antoni si vas cap a Salt, en canvi si vas cap a Girona, et trobaràs amb una via de doble sentit on és impossible passr sense esquivar cotxes aparcats en doble fila de clientela del Gersal. El carrer Costabona és una altre nay impressionant... aviam quin dia m'hi poso. El carrer "finalitza" a la nova rotonda entre Girona i Salt de l'avinguda dels Països Catalans. Realment no finalitza per que acaba en un cul de sac sense sortida, cosa que deu entusiasmar als veïns i comerciants de la zona.

No patiu però, el Pla de Barris ens ho arreglarà tot .... el que no han fet en 28 anys.

Aquest carrer és el símbol de la deixadesa i la ineptitud, en aquest cas dels dos Ajuntaments, Girona i Salt. Una terra de ningú que em fa recordar a aquells espais erms on a la primera guerra mundial on moriren milions de joves europeus. Jo, per respecte a Santa Eugènia li canviaria el nom al carrer per carrer Verdún, un nom més adaptat a la fisonomia estreta, malparida i mal planificada d'aquest carrer.

Moment musical: Where the streets have no name (U2)

Primer gol a IC-V a Santa Eugènia

Sento molt llegir avui a la premsa com s'han repartit els barris els difierents regidors de l'Ajuntament de Girona. El més sorprenent és que Joan Pluma, un senyor que viu i treballa al Barri Vell sigui un cop més el regidor del Barri de Santa Eugènia.

Per primera vegada, es tenia l'oportunitat de que el regidor del nostre barri fos algú del barri com la regidora d'Iniciativa, Núria Terés, una persona, que avalada per la seva trajectòria i per el fet de, de moment, no tenir el tarannà de professional de la política.

Sens dubte el fet de controlar un Pla de Barris com el de Santa Eugènia és molt sucòs i el PSC no s'ho podia deixar perdre. Tots sabem que suposa controlar-lo, especialment els pressumptes processos participastius dels quals un servidor ja n'ha patit un parell. Les intencions sempre han estat bones, les regles del joc pèssimes. A Santa Eugènia li cal algú realment implicat amb el barri i pateixi i gaudeixi amb els problemes del dia a dia i no vagi a domir a la zona opulenta de la ciutat.

En tot cas li desitgo tota la sort del món a la Núria a l'Ajuntament de Girona, que no perdi l'esperit combatiu que la caracteritza i que no colin cap altre gol al nostre estimat barri.
Espero que algun dia els barris de Girona estiguin representats per algú que hi visqui i el visqui.

Girona és conservadora, sens dubte.

Nomès així s'enten com els gironins i gironines poden seguir votant a una opció política, que amb més encerts o errors, ha governat la nostre ciutat durant els darrers 28 anys i fa poca estona hem sabut que ho farà durant els propers quatre. 32 anys d'una mateixa opció política són per gent com jo, tota una vida.


Semblava que un tripartit "a la basca" era possible (CIU + ERC + ICV) però un cop el PSC ha regalat la Diputació de Girona a ERC aquesta no s'ha pogut negar al pacte a l'Ajuntament de Girona, la xocolata del lloro.


No em vull arribar a pensar que s'haguès dit si aquesta sitació l'haguès forçat CIU o bé aquesta formació haguès concentrat el poder que ara mateix ostenta el PSC-PSOE a Catalunya.


Sens dubte, el "tantsemenfostisme" dels gironins és difícil d'entendre, 28 anys d'un mateix govern és símptoma de manca de consciència crítica del ciutadà. Realment ho trobo tristíssim. Tinc la meva teoria però com no la puc demostrar me la reservo. Les pors a canviar, el boig conegut, el vot fidel espanyolista i l'aborregament en el qual viu la societat actual són alguns dels factors a valorar.

Simplement per una qüestió de higiene democràtica cal l'alternança política. Curiosament aquest argument nomès serveix per uns i quan són a l'oposició.

Sens dubte un canvi a la llei electoral i un sistema de llistes obertes imperdiria que qui decidissin els governs fossin els partits. Jo sóc dels que pensa que el que decideixen els ciutadans ha de ser respectat. Desprès encara hi ha partits que no entenen l'alta abstenció o el fet de perdre milers i milers de vot sense cap pèrdua.

Potser si les cadires assignades a l'abstenció restessin buides i s'otorguessin les subvencions als partits en funció de la participació, un altre gall ens cantaria.

Donat el barri deixat de la ma de Déu que tenim al qual el Pla de Barris nomès suposarà un pedaç, espero que siguem uns quants els que seguim expressant-nos clarament respecte com estan les coses a Girona i al nostre barri, Santa Eugènia de Ter.

Si algú té curiositat que es miri els resultats per barris, ho podeu fer a la web del Dimoni.com i veureu quínes curiositats, per que hi ha resultats difícils d'entendre, sobretot en els barris més marginats per l'acció de govern.

Entorn musical: Radiohed - No Surprises.

La participació ciutadana a la Frontissa de Santa Eugènia (1)

Durant aquests darrers mesos m'he sentit afortunat de poder participar del la comissió mixta entre veïns i l'Ajuntament per definir la reforma de l'espai a la forntissa existent entre Girona i Salt.

Tot i que s'està fent molt bona feina per part de la tècnica independent encarregada de coordinar-ho tot, als participants ens resta sovint la sensació que per molt que proposem està tot decidit, i el resultat final, on s'ha dissolt la comissió de seguiment, n'és el fidel reflex.

La clau de la frontissa no és tant el pàrquing, que tots veiem necessari i molt positiu o l'ús dels espais, que són senzills de definir, així com els seus usos. El problema rau quan hem de palar de la vialitat. La por hi és present, la por al vial de les hortes. És per això que l'Ajuntament proposa un vial de doble sentit, per tenir ja preparat el temut vial. Per contra alguns dels veïns es defineixen per un espai sense vials. Una tercera via, i crec que la més adequada pels veïns i per el propi barri és la de tenir un vial de servei per veïns i comerços d'un sol sentit d'anada al carrer Costabona i de tornada per Travessera Santa Eugènia. Així podríem aprofitar per arreglar aquest carrer més que oblidat.

Aquí rau el problema, que aquest carrer també pertany a Salt. Però els tècnics reconeixen que en cap moment s'ha planificat la vialitat de tot aquest espai amb el nostre municipi veí.

Em sembla que els temps de la independència de Salt són llunyans, però el resquemor respecte el municipi veí persisteix al nostre ajuntament. Tant costa planificar els espais comuns amb els municipis veins? No ens podem oblidar dels colors polítics? Per que ens omplim la boca de parlar d'àrea urbana de Girona quan finalment no es fa l'esforç de parlar amb els nostres veins?

Sens dubte, a la zona del Veinat de Salt s'estan fent les coses ben fetes. Crec que un model de carrer com el que s'està fent al Carrer Sant Antoni és l'ideal. Amplies voreres. Espai just per els cotxes. Places d'aparcament limitades a on és estrictament possible. Carril bici en els tams més amples i a sobre amb la guinda de la Coma Cros, cas que mereix un punt i apart.

I és que senyors, la ciutat és per les persones. S'ho creu qui s'ho hauria de creure això?

A aquesta alçada la participació ha finalitzat amb la sensació que hem pogut influir poc, i amb allò que ens fa més por, que faran passar un vial amb prou capacitat per que sigui el primer pas cap a un vial que travessi les hortes de Santa Eugènia, l'únic espai verd que disposem els milers de veins i veines de la zona.

Per la meva banda nomès puc dir quelcom, si volen fer el vial: NO PASSARAN!

Cris Juanico i Sergi López, dos cracks amb massa poc ressò.

Aquest darrer cap de setmana vaig tenir el plaer de gaudir de dos dels grans de la cultura catalana, que al meu parer és aquella feta en la nostra llengua pròpia, el català.

Divendres a l'auditori Cris Juanico acompanyat d'una esplèndida Big Band ens va oferir un revival de grans èxits del jazz vocal. El concert va durar dues hores i per variar el públic assistent va estar fred fins la part final. Tot i això la gent va gaudir molt amb la veu d'en Cris, sens dubte, la millor amb diferència dels Països Catalans.

La veritat és que versionar grans clàssics ha de fer una mica de por, per estar a l'alçada de cançons que has escoltat cantades per en Sinatra per exemple. Doncs el resultat final és d'allò més bo. Demostració que en català es pot fer qualsevol cosa que ens proposem.

Finalment ens va soprendre amb una versió del Ei Joan! arrangada en clau de jazz que va ser més que digne i va donar un bon punt i final al concert d'aquest gironí d'adopció.

S'ha de reconèixer que la programació de l'Auditori es mereix un notable alt, tot i que a nivell de Congressos, hem de millorar força, donat que els dies d'ocupació són baixos i els beneficis que es podria aportar al sector serveis podrien ser espectaculars.

Dissabte vàrem gaudir i riure de valent amb en Sergi López, un actor que va haver de fer les frances per guanyar-se les garrofes. Ja és trist, però donat que a Catalunya no tenim una indústria de cinema com cal, i que el nivell del cinema espanyol és salvant honroses exepcions, força fluix, en Sergi, fill de Sitges però net de Santa Eugènia de Ter, es va fer conegut a casa amb films com Harry, un amic que us estima, Western, La corva de la felicitat o Una relació privada.


A l'Estat Espanyol potser el seu únic èxit és El Laberinto del Fauno, però també el vàrem poder seguir a la catalana Morir (o no).

En Sergi presentava per segon cop a Salt l'espectacle Non Solum, una sorprenent reflexió en clau d'humor sobre allò que ens uneix i ens separa a tots els èssers humans. Realment en Sergi fa un paperàs, encarnant a tots els personatges (o nomès és un?) de la funció.

El que és trist és el poc ressò que donen els mitjans de comunicació públics a tot allò cantat o representat en català, com si fòssim una cultura de segona. El plaer és veure que la gent respòn quan hi ha qualitat. Girona gaudeix d'una programació de teatre envejable i la musical comença igualment a ser-ho. Falten però espais per la cultura més popular i més accessible, especialment per el jovent.

Finalment, per acabar-ho de rematar, diumenge vàrem assistir a la final de l'Akasvayu. I tot que la alegria va ser inmensa, hi ha temes sobre els quals reflexionar....