Gaudint de la Girona Napoleònica - Fent caure els mites...

Aquest cap de setmana el recordaré sempre amb molta emoció. La 1ª Festa de la Girona Napoleònica fou un èxit de participació que ni els més optimistes esperaven. Tot i que és molt complicat donar xifres, si que exepte al migidia, la sensació fou de molta gent durant tot el dia, especialment públic familiar. La veritat és que totes les activitats varen agradar molt i menuts i grans s'ho van pasar pipa en un event mai vist a la ciutat.

Finalment aconseguírem allò que ens vàrem proposar fa dos anys, que els gironins s'interessin per la seva història, i que el capítol de la Guerra del Francès i els Setges de la ciutat surtin de l'oblit i el rencor en el qual s'havien trobat durant massa anys.

Sense intenció de fer revisionisme històric hem intentat enfocar els setges des de la perspectiva dels que més ho van patir: els gironins i gironines. Miqulets de Girona, Somatents i Heroïnes de Santa Bàrbara són els personatges que hem recreat amb l'assessorament històric de l'Associació El Baluard i els centenars d'hores de la Carme Puigdevall i tota la seva família, especialment la seva sogre i l'Isaac, el seu marit.

M'agradaria destacar que a banda de fer caure el mite que a Girona va haver-hi tres setges, en el fons van ser dos per que el primer va ser un atac de 24-48 hores, hem fet caure dos mites a la ciutat.

1.-A Girona la gent no surt els diumenges.

2.-La gent no va a la Devesa.

La gent no surt els diumenges per que Girona és una ciutat morta, on no es programen activitats al carrer i on massa activitats culturals estan com sempre dedicades a les elits intelectuals de la ciutat.

Molt senzill, la gent no s'acosta a la Devesa per que està bruta, mal iluminada, deixada, no hi ha atractius, ni un miserable bar o restaurant, on aquesta Fira de Girona de fireta que tenim es menja el Camp deMart, on l'Auditori hi resta amagat i d'esquenes a la ciutat, on nomès els sudamericans saben gaudir de les zones esportives, especialment del camp de futbol.

Hem demostrat que quan es fan coses, sigui on sigui i s'aposti per la qualitat, la cultura, la història i la gastonomia, la gent respon, els ciutadans es mouen.

Lamentar profundament l'actitud del Punt. No va treure ni una sola linea de la festa abans de la seva celebració, curiosament, quan esdevé un èxit, a la portada. Això no restarà oblidat.

Finalment, abans de marxar de vacances, i tot i que m'agradarà escriure un altre post més en fred, voldria agraïr a la Rosa, la Cristina, la Eva, la Tania, en Josep i en Joan els amics del Baluard, els amics Palusier i Carrera i tots els amics i amigues que d'una forma o altre han contribuit a que el meu cervell no pari de donar-li voltes a la segona edició....

Quan torni començaré a donar la tabarra... fins llavors... busqueu-me a Cracòvia o no em trobareu:)

Salut...