La Girona de Jordi Vilamitjana també és la meva.

Avui he de confessar que és un plaer declarar-me fan dels articles de Jordi Vilamitjana, un dels motius principals per obrir el Diari de Girona o passar-se per el Dimoni.com.

En el seu brutal i espectacular article d'avui respecte les dues Girones l'ha clavat. No hi puc estar més d'acord. A Girona hi ha dos tipus de Gironins, els que viuen dins del límit que formen la carretera de Barcelona i l'avinguda de Jaume I. Menys els que viuen als barris de la part alta de la ciutat, tots els de fora ho tenim magre.
És clar que ni compartim els mateixos serveis, i que ens trobem a anys lluny en aspectes com la policia de proximitat, les zones verdes, la neteja, contenidors de reciclatge, amplada de voreres, aparcament públic i privat i serien molts exemples que fan que els que vivim a certs barris de la ciutat, ens sentim constantment discriminats per l'Ajuntament de Girona.
Des de la responsabilitat que ostento a l'Associació d'Hostaleria de Girona sempre he cregut que el Turisme ha de ser el motor de la ciutat beneficiant especialment a tots els barris i a tots els ciutadans.

El nou planell de l'Ajuntament, tot i que força discutible, té un aspecte positiu, la inclusió de l'Eixample. Mica en mica anem obrint la ciutat als visitants, però encara amaguem allò que no ens interessa. Nomès mostrem la Girona rica, la de disseny, la de les minories.

Santa Eugènia és l'exemple clar que a nivell de promoció turística i cultural és a anys llum de tenir un mínim de planificació de cares al visitant. I no serà per falta de potencial. Recursos tant valuosos com La Punxa, Can Ninetes, Les Hortes, la Sèquia Monar, La Farinera i la Marfà estan lluny d'incloure's en qualsevol circuit i ajuntar-se amb equipaments de Salt com la Coma - Cros, el Museu de l'Aigua i les Deveseses.

Casos encara més dolorosos són els de a casa d' Emilia Xargay i del Pont del Dimoni, els quals han estat destruits per una greu negligència en el primer cas i per una escandalosa omissió en el segon.

Què és Girona? es pregunta Jordi Vilamitjana... per mi Girona és encara un poble gran, una societat conservadora, dominada per una jerarquia elitista i tancada, on els ciutadans estem discriminats en funció del carrer o barri on estiguem empadronats ... i això en ple segle XXI. Una ciutat amb un potencial espectacular a tots nivells que de moment, encara és lluny de ser explotat i gaudit per els seus habitants.

Moment musical: Sopa de Cabra - El carrer dels Torrats (c/ Nou del Teatre de Girona)

Girona és conservadora, sens dubte.

Nomès així s'enten com els gironins i gironines poden seguir votant a una opció política, que amb més encerts o errors, ha governat la nostre ciutat durant els darrers 28 anys i fa poca estona hem sabut que ho farà durant els propers quatre. 32 anys d'una mateixa opció política són per gent com jo, tota una vida.


Semblava que un tripartit "a la basca" era possible (CIU + ERC + ICV) però un cop el PSC ha regalat la Diputació de Girona a ERC aquesta no s'ha pogut negar al pacte a l'Ajuntament de Girona, la xocolata del lloro.


No em vull arribar a pensar que s'haguès dit si aquesta sitació l'haguès forçat CIU o bé aquesta formació haguès concentrat el poder que ara mateix ostenta el PSC-PSOE a Catalunya.


Sens dubte, el "tantsemenfostisme" dels gironins és difícil d'entendre, 28 anys d'un mateix govern és símptoma de manca de consciència crítica del ciutadà. Realment ho trobo tristíssim. Tinc la meva teoria però com no la puc demostrar me la reservo. Les pors a canviar, el boig conegut, el vot fidel espanyolista i l'aborregament en el qual viu la societat actual són alguns dels factors a valorar.

Simplement per una qüestió de higiene democràtica cal l'alternança política. Curiosament aquest argument nomès serveix per uns i quan són a l'oposició.

Sens dubte un canvi a la llei electoral i un sistema de llistes obertes imperdiria que qui decidissin els governs fossin els partits. Jo sóc dels que pensa que el que decideixen els ciutadans ha de ser respectat. Desprès encara hi ha partits que no entenen l'alta abstenció o el fet de perdre milers i milers de vot sense cap pèrdua.

Potser si les cadires assignades a l'abstenció restessin buides i s'otorguessin les subvencions als partits en funció de la participació, un altre gall ens cantaria.

Donat el barri deixat de la ma de Déu que tenim al qual el Pla de Barris nomès suposarà un pedaç, espero que siguem uns quants els que seguim expressant-nos clarament respecte com estan les coses a Girona i al nostre barri, Santa Eugènia de Ter.

Si algú té curiositat que es miri els resultats per barris, ho podeu fer a la web del Dimoni.com i veureu quínes curiositats, per que hi ha resultats difícils d'entendre, sobretot en els barris més marginats per l'acció de govern.

Entorn musical: Radiohed - No Surprises.