Fa molt temps, massa que tinc deixat aquest blog, pressions externes, sectarismes i varis han fet que massa sovint no hagi pogut o vulgut explicar que em passava.
Aquest ha estat un any dur, molt dur, com per molta gent, però que per mi acabarà d'una forma sensacional, sóc pare, i em quedo amb la sensació que no podré fer res millor en aquesta vida per molt que m'hi esforci. El que podré fer a banda de ser una bona parella i un bon amic, és intentar ser un bon pare i educar l'Arnau en els valors que em varen educar a casa: el lliurepensament, el respecte per totes les opinions, el sentit de l'humor, la crítica constructiva, la humilitat, la discreció, la constància i el treball de la feina ben feta.
La veritat és que si hi ha quelcom que pugui produïr més felicitat que això, serà inimaginable. Gaudir d'una nova vida és increïble, indescriptible, sensacional.
Ara més que mai, hem de lluitar per ells, per deixar-los un futur sobretot més just, on viure decentment i honradament no sigui una quimera, on no hagi d'estar 30 o 40 anys pagant una vivenda, on el seu esforç en formar-se sigui recompensat amb un futur laboral estable i creatiu i que pugui gaudir d'un país normalitzat, un país dina la Unió Europea, on pugui amb orgull viatjar per tot el món amb el cap ben alt com a català, respectant i aprenent de les altres cultures.
El panorama actual i a curt plaç és molt negre, tant de bo amb el temps les dinàmiques canviïn i pugui crèixer en un món millor del que ens està deixant l'actual classe dirigent.
Un cop més us deixo amb un grup que m'encanta, que m'entusiasma, el qual no paro de posar-li a l'Arnau, que espero que heredi els gustos musicals de son pare:)
Poesia catalana a la Catalunya Nord: Simona Gay
Fa 1 setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada