Durant aquests darrers mesos m'he sentit afortunat de poder participar del la comissió mixta entre veïns i l'Ajuntament per definir la reforma de l'espai a la forntissa existent entre Girona i Salt.
Tot i que s'està fent molt bona feina per part de la tècnica independent encarregada de coordinar-ho tot, als participants ens resta sovint la sensació que per molt que proposem està tot decidit, i el resultat final, on s'ha dissolt la comissió de seguiment, n'és el fidel reflex.
La clau de la frontissa no és tant el pàrquing, que tots veiem necessari i molt positiu o l'ús dels espais, que són senzills de definir, així com els seus usos. El problema rau quan hem de palar de la vialitat. La por hi és present, la por al vial de les hortes. És per això que l'Ajuntament proposa un vial de doble sentit, per tenir ja preparat el temut vial. Per contra alguns dels veïns es defineixen per un espai sense vials. Una tercera via, i crec que la més adequada pels veïns i per el propi barri és la de tenir un vial de servei per veïns i comerços d'un sol sentit d'anada al carrer Costabona i de tornada per Travessera Santa Eugènia. Així podríem aprofitar per arreglar aquest carrer més que oblidat.
Aquí rau el problema, que aquest carrer també pertany a Salt. Però els tècnics reconeixen que en cap moment s'ha planificat la vialitat de tot aquest espai amb el nostre municipi veí.
Em sembla que els temps de la independència de Salt són llunyans, però el resquemor respecte el municipi veí persisteix al nostre ajuntament. Tant costa planificar els espais comuns amb els municipis veins? No ens podem oblidar dels colors polítics? Per que ens omplim la boca de parlar d'àrea urbana de Girona quan finalment no es fa l'esforç de parlar amb els nostres veins?
Sens dubte, a la zona del Veinat de Salt s'estan fent les coses ben fetes. Crec que un model de carrer com el que s'està fent al Carrer Sant Antoni és l'ideal. Amplies voreres. Espai just per els cotxes. Places d'aparcament limitades a on és estrictament possible. Carril bici en els tams més amples i a sobre amb la guinda de la Coma Cros, cas que mereix un punt i apart.
I és que senyors, la ciutat és per les persones. S'ho creu qui s'ho hauria de creure això?
A aquesta alçada la participació ha finalitzat amb la sensació que hem pogut influir poc, i amb allò que ens fa més por, que faran passar un vial amb prou capacitat per que sigui el primer pas cap a un vial que travessi les hortes de Santa Eugènia, l'únic espai verd que disposem els milers de veins i veines de la zona.
Per la meva banda nomès puc dir quelcom, si volen fer el vial: NO PASSARAN!
