God only knows...

Certament i per primer cop, sento cert estupor i vergonya de sentir-me català. Sempre havia pensat que la classe política catalana, malgrat alguna exepció, estava neta de grans casos de corrupció i en aquest sentit ens podíem sentir moralment superiors com a societat i com a país. Digueu-me ingenu si...

Però com tot a la vida, certes creences cauen i s'esmicolen estrepitosament. El cas Millet és el més flagrant, on tota la flor i nata de la societat catalana i la classe política han estat anys amb allò del muts i a la gàbia.

Em fastigeja molt que la classe política catalan sigui tant oligàrquica, sempre manant els fills i els familiars de les mateixes families. El pare de l'alcalde de Santa Coloma havia estat tambè alcalde durant el règim de Franco.

Sens dubte el més decepcionant per mi varen ser les declaracions de l'ex-president Pujol on insinuava que tots els partits podien sortir esquitxats si es seguia en la linea de tirar de la manta.

Decepcionants, per que segurament Pujol és el polític pel qui sento més respecte. Puc entendre que en l'exercici de la política es puguin fer coses il·legals però morals, però intentar tapar tota la merda que hi pugui haver amb una amenaça d'aquest tipus la vaig trobar molt lluny del seu estil.
Curisament, i no és cap excusa, tots aquests casos de corrupció a Catalunya més els casos del partit popular ténen el seu moment d'eclosió just quan Zapatero viu el seu moment més baix de popularitat i és clar que les seves mesures són incapaces de treure l'Estat espanyol de la crisi, com tampoc ho serien les del PP, però això ja és un altre debat...

El resultat de tot aquest enrenou i crec que l'objectiu final, és l'aniquilació moral de Catalunya com a nació. Sens dubte a Garzón ja el coneixem de totes les detencions a independentistes catalans abans dels jocs olímpic de Barcelona 92, no fos cas que Catalunya fos coneguda al món.

En una època on el sobiranisme va gunayant lloc a la societa catalana, especialment per que a CDC i UDC són cada vegada més els militants de base i càrrecs que ho són i on fins i tot ens atrevim a convocar petits referèndums, flac favor ens fa la classe política amb aquests casos i el sectarisme posterior a l'hora de veure els defectes de la resta i no els propis. D'acord que en el sector privat tambè n'hi ha de frau, però si els que haurien de donar exemple no el donen...

Només Déu sap com me l'estimo aquest país i com el deixarem als nostres fills...