Girona.CAT, un domini o un problema?

Fa dies que remenant la web municipal vaig veure que des de l'Ajuntament de Girona ja havien activat el domini girona.cat, domini molt desitjat per molts, especialment per els que estem al món del Turisme.

Desconec quína utilitat li volen donar, si el volen fer ensenya de la web municipal o bé l'han activat per allò de la vergonya aliena.

En tot cas, des del meu parer, crec que si dins del romanticisme del domini .GI, l'ajuntament el vol mantenir, se li hauria de buscar un bon ús al girona.cat.

Per això crec, que l'ideal seria que la ciutat a nivell publicitari, especialment pel que fa al Turisme i els Congressos utilitzès el girona.cat per promocionar-se. Si hem de pensar que algú deixarà de venir per el .car potser que ens ho fem mirar.

Per impulsar el Turisme a Girona, calen mesures valentes, innovació en noves tecnologies, més presupost i més recursos humans, tot i que molt em temo que als propers pressupostos les partides siguin encara més minses.

A més, ja sabem que els impulsors del domini.cat al nostre país, no eren en la seva majoria ni militants del PSC ni d'ICV, per tant, ja sabem a quína teulada està la pilota si cal corregir aquest greu error. Dos anys del Girona.cat amagat i en silenci, no em fan preveure masses ganes per donar-lo a conèixer.

Moment musical: Menaix a Truà - No hi ha ningú com tu

La frustració de l'esperit Olímpic i les balances fiscals.

Les Olimpíades sempre m'han dut sempre mot bons records, especialment per que Barcelona 92 em va enxampar amb 15 anyets i la seva evolució havia anat paralel·la a la meva infància i adolescència. És a dir, un tema absolutament sentimental.

Ahir vaig enganxar desprès de dinar la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Beijing, sempre amb el record de l'Epi passejant entre milers d'atletes, però aquest cop, com en les darreres edicions, el meu sentiment no fou d'emoció, tot el contrari.

Primer per que els Jocs es celebren en un país on no existeix la democràcia i on no es respecten els drets humans, cosa que em demostra que l'economia i la política, i no l'esperit olímpic, varen ser les claus per que la Xina acollís aquest esdeveniment.

Segòn: Per que un cop més, uns 85 atletes catalans, competeixen sota bandera espanyola. Un nou fracàs dels nostres governants, els quals nomès estan interessats en les possibilitats de fer-se la foto de torn, nomès cal recordar Macau, en canvi a l'Estatut va ser el primer a caure.

L'Esport de seleccions és una simple qüestió de sentiments i de federacions esportives privades, no de països o estats, un cop més, dins dels més de 200 països participants, dins la multiculturalitat i la riquesa idiomàtica, Catalunya no hi té lloc, Catalunya NO existeix.

Tercer: La inversió dels Jocs Olímpics de Barcelona va ser de 800.000 milions de pessetes, uns 5.000 milions d'euros. A Pequín la inversió ha estat de 27.000 milions d'euros. El que em sembla més greu més enllà del que tothom vulgui invertir, és que cada any Catalunya té un dèficit fiscal envers Espanya de 16.000 milions d'Euros!!!

Us imagineu com milloraria el nostre país cada any? Quantes mancances podríem solucionar?

Tot plegat no vol dir deixar de ser solidaris, però renunciar cada any al 8% del PIB català, tenint en compte que tot el sector turístic aporta el 10 % del PIB del nostre país és senzillament un atemptat a la nostre inteligència.

Espero que els Jocs vagin bé i que serveixin per que la Xina s'obri al món, i que, els nostres polítics, especialment el PSC amb el suport de CIU, es plantin d'una vegada.

Ahir em queien llàgrimes d'emoció....però tambè d'una amarga tristesa...

Moment Musical: Coldplay -The Scientist

Primer gol a IC-V a Santa Eugènia

Sento molt llegir avui a la premsa com s'han repartit els barris els difierents regidors de l'Ajuntament de Girona. El més sorprenent és que Joan Pluma, un senyor que viu i treballa al Barri Vell sigui un cop més el regidor del Barri de Santa Eugènia.

Per primera vegada, es tenia l'oportunitat de que el regidor del nostre barri fos algú del barri com la regidora d'Iniciativa, Núria Terés, una persona, que avalada per la seva trajectòria i per el fet de, de moment, no tenir el tarannà de professional de la política.

Sens dubte el fet de controlar un Pla de Barris com el de Santa Eugènia és molt sucòs i el PSC no s'ho podia deixar perdre. Tots sabem que suposa controlar-lo, especialment els pressumptes processos participastius dels quals un servidor ja n'ha patit un parell. Les intencions sempre han estat bones, les regles del joc pèssimes. A Santa Eugènia li cal algú realment implicat amb el barri i pateixi i gaudeixi amb els problemes del dia a dia i no vagi a domir a la zona opulenta de la ciutat.

En tot cas li desitgo tota la sort del món a la Núria a l'Ajuntament de Girona, que no perdi l'esperit combatiu que la caracteritza i que no colin cap altre gol al nostre estimat barri.
Espero que algun dia els barris de Girona estiguin representats per algú que hi visqui i el visqui.

Girona és conservadora, sens dubte.

Nomès així s'enten com els gironins i gironines poden seguir votant a una opció política, que amb més encerts o errors, ha governat la nostre ciutat durant els darrers 28 anys i fa poca estona hem sabut que ho farà durant els propers quatre. 32 anys d'una mateixa opció política són per gent com jo, tota una vida.


Semblava que un tripartit "a la basca" era possible (CIU + ERC + ICV) però un cop el PSC ha regalat la Diputació de Girona a ERC aquesta no s'ha pogut negar al pacte a l'Ajuntament de Girona, la xocolata del lloro.


No em vull arribar a pensar que s'haguès dit si aquesta sitació l'haguès forçat CIU o bé aquesta formació haguès concentrat el poder que ara mateix ostenta el PSC-PSOE a Catalunya.


Sens dubte, el "tantsemenfostisme" dels gironins és difícil d'entendre, 28 anys d'un mateix govern és símptoma de manca de consciència crítica del ciutadà. Realment ho trobo tristíssim. Tinc la meva teoria però com no la puc demostrar me la reservo. Les pors a canviar, el boig conegut, el vot fidel espanyolista i l'aborregament en el qual viu la societat actual són alguns dels factors a valorar.

Simplement per una qüestió de higiene democràtica cal l'alternança política. Curiosament aquest argument nomès serveix per uns i quan són a l'oposició.

Sens dubte un canvi a la llei electoral i un sistema de llistes obertes imperdiria que qui decidissin els governs fossin els partits. Jo sóc dels que pensa que el que decideixen els ciutadans ha de ser respectat. Desprès encara hi ha partits que no entenen l'alta abstenció o el fet de perdre milers i milers de vot sense cap pèrdua.

Potser si les cadires assignades a l'abstenció restessin buides i s'otorguessin les subvencions als partits en funció de la participació, un altre gall ens cantaria.

Donat el barri deixat de la ma de Déu que tenim al qual el Pla de Barris nomès suposarà un pedaç, espero que siguem uns quants els que seguim expressant-nos clarament respecte com estan les coses a Girona i al nostre barri, Santa Eugènia de Ter.

Si algú té curiositat que es miri els resultats per barris, ho podeu fer a la web del Dimoni.com i veureu quínes curiositats, per que hi ha resultats difícils d'entendre, sobretot en els barris més marginats per l'acció de govern.

Entorn musical: Radiohed - No Surprises.