Inseguretat i degradació creixent a Santa Eugènia

En pocs dies hem escoltat un munt de nous delites al barri de Santa Eugènia, 3 assalts a una rostisseria, a una fleca i fins i tot fa uns dies davant de casa a les 8 del vespre vaig veure des del balcò com estiraven la bossa a una veïna amb intimidació i força.

Més enllà del Pla de Barris, que espero que algun dia en veiem fruits importants (Frontissa, la Marfà, el centre de dia ... etc.), el que està clar es que Santa Eugènia viu un procès de degradació constant. Cada vegada hi ha més brutícia i deixadesa i els pocs espais públics i verds fan pena de veure.

El més greu de tot és la impunitat que hi ha al barri. En una setmana han entrat a robar a diversos aparcaments del barri. La veritat és que per primera vegada pateixo per la seguretat al barri, no pas per mi, però si per la meva dona i gent de la família i amics que compartim aquest entorn.

El que està clar és que aquesta situació no és culpa de la polica municipal o els mossos, és de qui els mana, dels polítics. Responsables policials amb els quals tenim amistat ens afirmen que la ciutat de Girona té un dèficit de 50 efectius, comptant que l'actual plantilla és de 120 membres.
Si a sobre, la presència policial es limita a un policia de barri a peu, normalment en baixa forma i amb una horari laboral de 8 hores (10 a 2 i de 4 a 8), els delinquents ho tenen clar i senzill. Això no ni és seguretat real, ni tant sols en dóna sensació, que ja és trist.

En el procès participatiu de la frontissa de Santa Eugènia, servidor va proposar la construcció d'una segona comissaria de policia municipal que donès serveis als barris de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert. Automàticament s'em va dir que allò no tocava per part dels responsables del procès participatiu així com per part de veïns, clarament talps del PSC a l'Associació de Veïns.

Ara, com a mínim la senyora Freixenet, regidora de seguretat de l'Ajuntament de Girona, va dir als veïns que havien notat l'augment de denúncies. Bé, és un primer pas, sembla mentida que es convoqui una reunió amb veïns per dir això. Això si, de solucions cap. Encara falten dos anys i mig per les eleccions municipals i no seria qüestió de prendre alguna mesura concreta oi?

Un cop més, el regidor de barri, senyor Pluma, tant tranquil al Barri Vell i a la gent de Santa Eugènia que ens busquin. Total, l'únic que els interessa és el Pla de Barris, per que hi ha molts diners per el mig, els ciutadans que es busquin la vida.

Moment musical: Radiohead - Hail to the Thief.

La Girona de Jordi Vilamitjana també és la meva.

Avui he de confessar que és un plaer declarar-me fan dels articles de Jordi Vilamitjana, un dels motius principals per obrir el Diari de Girona o passar-se per el Dimoni.com.

En el seu brutal i espectacular article d'avui respecte les dues Girones l'ha clavat. No hi puc estar més d'acord. A Girona hi ha dos tipus de Gironins, els que viuen dins del límit que formen la carretera de Barcelona i l'avinguda de Jaume I. Menys els que viuen als barris de la part alta de la ciutat, tots els de fora ho tenim magre.
És clar que ni compartim els mateixos serveis, i que ens trobem a anys lluny en aspectes com la policia de proximitat, les zones verdes, la neteja, contenidors de reciclatge, amplada de voreres, aparcament públic i privat i serien molts exemples que fan que els que vivim a certs barris de la ciutat, ens sentim constantment discriminats per l'Ajuntament de Girona.
Des de la responsabilitat que ostento a l'Associació d'Hostaleria de Girona sempre he cregut que el Turisme ha de ser el motor de la ciutat beneficiant especialment a tots els barris i a tots els ciutadans.

El nou planell de l'Ajuntament, tot i que força discutible, té un aspecte positiu, la inclusió de l'Eixample. Mica en mica anem obrint la ciutat als visitants, però encara amaguem allò que no ens interessa. Nomès mostrem la Girona rica, la de disseny, la de les minories.

Santa Eugènia és l'exemple clar que a nivell de promoció turística i cultural és a anys llum de tenir un mínim de planificació de cares al visitant. I no serà per falta de potencial. Recursos tant valuosos com La Punxa, Can Ninetes, Les Hortes, la Sèquia Monar, La Farinera i la Marfà estan lluny d'incloure's en qualsevol circuit i ajuntar-se amb equipaments de Salt com la Coma - Cros, el Museu de l'Aigua i les Deveseses.

Casos encara més dolorosos són els de a casa d' Emilia Xargay i del Pont del Dimoni, els quals han estat destruits per una greu negligència en el primer cas i per una escandalosa omissió en el segon.

Què és Girona? es pregunta Jordi Vilamitjana... per mi Girona és encara un poble gran, una societat conservadora, dominada per una jerarquia elitista i tancada, on els ciutadans estem discriminats en funció del carrer o barri on estiguem empadronats ... i això en ple segle XXI. Una ciutat amb un potencial espectacular a tots nivells que de moment, encara és lluny de ser explotat i gaudit per els seus habitants.

Moment musical: Sopa de Cabra - El carrer dels Torrats (c/ Nou del Teatre de Girona)

I jo em pregunto....

Per què TV3 es passa el dia parlant de les seleccions espanyoles com si fos TVE i amb prou feines parla de les seleccions esportives catalanes?

Per què ningú va fer res per evitar la pèssima imatge que va donar Girona amb la crema de la foto dels reis i bandera espanyola?

Per què ningú de l'Ajuntament ha fet cap mena de declaracions lamentant els incidents? Que potser estem en una fase d'omertà o llei del silenci?

Per què l'independentisme radical s'ha d'identificar amb idees comunistes més pròpies d'inicis del segle XX, que no pas del segle XXI?

Per què Duran i Lleida està en contra d'un refrèndum d'autodeterminació quan això és el que somniem tots els nacionalistes i independentistes?

Per què el món empresarial gironí perd el cul per anar a veure al representant d'una institució caduca i antidemocràtica com és la monarquia la qual encara ens deu als gironins un munt de calers com a compensació per els setges de la guerra del francès?

Per què a Girona segueix sense passar res i tot està tant anestesiat? On és la oposició municipal?

Per què Santa Eugènia de Ter segueix sense una policia de barri visible i amb un estat de deixadesa deplorable?

Per què tot cristo em parla del Fernando Alonso i de la dona del Bekham i ningú ja parla dels temes que ens afecten amb l'argument de que ja està cremat dels polítics?

Per què .... ?

Moment musical: Annie Lennox - Why?

Primer gol a IC-V a Santa Eugènia

Sento molt llegir avui a la premsa com s'han repartit els barris els difierents regidors de l'Ajuntament de Girona. El més sorprenent és que Joan Pluma, un senyor que viu i treballa al Barri Vell sigui un cop més el regidor del Barri de Santa Eugènia.

Per primera vegada, es tenia l'oportunitat de que el regidor del nostre barri fos algú del barri com la regidora d'Iniciativa, Núria Terés, una persona, que avalada per la seva trajectòria i per el fet de, de moment, no tenir el tarannà de professional de la política.

Sens dubte el fet de controlar un Pla de Barris com el de Santa Eugènia és molt sucòs i el PSC no s'ho podia deixar perdre. Tots sabem que suposa controlar-lo, especialment els pressumptes processos participastius dels quals un servidor ja n'ha patit un parell. Les intencions sempre han estat bones, les regles del joc pèssimes. A Santa Eugènia li cal algú realment implicat amb el barri i pateixi i gaudeixi amb els problemes del dia a dia i no vagi a domir a la zona opulenta de la ciutat.

En tot cas li desitgo tota la sort del món a la Núria a l'Ajuntament de Girona, que no perdi l'esperit combatiu que la caracteritza i que no colin cap altre gol al nostre estimat barri.
Espero que algun dia els barris de Girona estiguin representats per algú que hi visqui i el visqui.

Girona és conservadora, sens dubte.

Nomès així s'enten com els gironins i gironines poden seguir votant a una opció política, que amb més encerts o errors, ha governat la nostre ciutat durant els darrers 28 anys i fa poca estona hem sabut que ho farà durant els propers quatre. 32 anys d'una mateixa opció política són per gent com jo, tota una vida.


Semblava que un tripartit "a la basca" era possible (CIU + ERC + ICV) però un cop el PSC ha regalat la Diputació de Girona a ERC aquesta no s'ha pogut negar al pacte a l'Ajuntament de Girona, la xocolata del lloro.


No em vull arribar a pensar que s'haguès dit si aquesta sitació l'haguès forçat CIU o bé aquesta formació haguès concentrat el poder que ara mateix ostenta el PSC-PSOE a Catalunya.


Sens dubte, el "tantsemenfostisme" dels gironins és difícil d'entendre, 28 anys d'un mateix govern és símptoma de manca de consciència crítica del ciutadà. Realment ho trobo tristíssim. Tinc la meva teoria però com no la puc demostrar me la reservo. Les pors a canviar, el boig conegut, el vot fidel espanyolista i l'aborregament en el qual viu la societat actual són alguns dels factors a valorar.

Simplement per una qüestió de higiene democràtica cal l'alternança política. Curiosament aquest argument nomès serveix per uns i quan són a l'oposició.

Sens dubte un canvi a la llei electoral i un sistema de llistes obertes imperdiria que qui decidissin els governs fossin els partits. Jo sóc dels que pensa que el que decideixen els ciutadans ha de ser respectat. Desprès encara hi ha partits que no entenen l'alta abstenció o el fet de perdre milers i milers de vot sense cap pèrdua.

Potser si les cadires assignades a l'abstenció restessin buides i s'otorguessin les subvencions als partits en funció de la participació, un altre gall ens cantaria.

Donat el barri deixat de la ma de Déu que tenim al qual el Pla de Barris nomès suposarà un pedaç, espero que siguem uns quants els que seguim expressant-nos clarament respecte com estan les coses a Girona i al nostre barri, Santa Eugènia de Ter.

Si algú té curiositat que es miri els resultats per barris, ho podeu fer a la web del Dimoni.com i veureu quínes curiositats, per que hi ha resultats difícils d'entendre, sobretot en els barris més marginats per l'acció de govern.

Entorn musical: Radiohed - No Surprises.

La participació ciutadana a la Frontissa de Santa Eugènia (1)

Durant aquests darrers mesos m'he sentit afortunat de poder participar del la comissió mixta entre veïns i l'Ajuntament per definir la reforma de l'espai a la forntissa existent entre Girona i Salt.

Tot i que s'està fent molt bona feina per part de la tècnica independent encarregada de coordinar-ho tot, als participants ens resta sovint la sensació que per molt que proposem està tot decidit, i el resultat final, on s'ha dissolt la comissió de seguiment, n'és el fidel reflex.

La clau de la frontissa no és tant el pàrquing, que tots veiem necessari i molt positiu o l'ús dels espais, que són senzills de definir, així com els seus usos. El problema rau quan hem de palar de la vialitat. La por hi és present, la por al vial de les hortes. És per això que l'Ajuntament proposa un vial de doble sentit, per tenir ja preparat el temut vial. Per contra alguns dels veïns es defineixen per un espai sense vials. Una tercera via, i crec que la més adequada pels veïns i per el propi barri és la de tenir un vial de servei per veïns i comerços d'un sol sentit d'anada al carrer Costabona i de tornada per Travessera Santa Eugènia. Així podríem aprofitar per arreglar aquest carrer més que oblidat.

Aquí rau el problema, que aquest carrer també pertany a Salt. Però els tècnics reconeixen que en cap moment s'ha planificat la vialitat de tot aquest espai amb el nostre municipi veí.

Em sembla que els temps de la independència de Salt són llunyans, però el resquemor respecte el municipi veí persisteix al nostre ajuntament. Tant costa planificar els espais comuns amb els municipis veins? No ens podem oblidar dels colors polítics? Per que ens omplim la boca de parlar d'àrea urbana de Girona quan finalment no es fa l'esforç de parlar amb els nostres veins?

Sens dubte, a la zona del Veinat de Salt s'estan fent les coses ben fetes. Crec que un model de carrer com el que s'està fent al Carrer Sant Antoni és l'ideal. Amplies voreres. Espai just per els cotxes. Places d'aparcament limitades a on és estrictament possible. Carril bici en els tams més amples i a sobre amb la guinda de la Coma Cros, cas que mereix un punt i apart.

I és que senyors, la ciutat és per les persones. S'ho creu qui s'ho hauria de creure això?

A aquesta alçada la participació ha finalitzat amb la sensació que hem pogut influir poc, i amb allò que ens fa més por, que faran passar un vial amb prou capacitat per que sigui el primer pas cap a un vial que travessi les hortes de Santa Eugènia, l'únic espai verd que disposem els milers de veins i veines de la zona.

Per la meva banda nomès puc dir quelcom, si volen fer el vial: NO PASSARAN!

Cris Juanico i Sergi López, dos cracks amb massa poc ressò.

Aquest darrer cap de setmana vaig tenir el plaer de gaudir de dos dels grans de la cultura catalana, que al meu parer és aquella feta en la nostra llengua pròpia, el català.

Divendres a l'auditori Cris Juanico acompanyat d'una esplèndida Big Band ens va oferir un revival de grans èxits del jazz vocal. El concert va durar dues hores i per variar el públic assistent va estar fred fins la part final. Tot i això la gent va gaudir molt amb la veu d'en Cris, sens dubte, la millor amb diferència dels Països Catalans.

La veritat és que versionar grans clàssics ha de fer una mica de por, per estar a l'alçada de cançons que has escoltat cantades per en Sinatra per exemple. Doncs el resultat final és d'allò més bo. Demostració que en català es pot fer qualsevol cosa que ens proposem.

Finalment ens va soprendre amb una versió del Ei Joan! arrangada en clau de jazz que va ser més que digne i va donar un bon punt i final al concert d'aquest gironí d'adopció.

S'ha de reconèixer que la programació de l'Auditori es mereix un notable alt, tot i que a nivell de Congressos, hem de millorar força, donat que els dies d'ocupació són baixos i els beneficis que es podria aportar al sector serveis podrien ser espectaculars.

Dissabte vàrem gaudir i riure de valent amb en Sergi López, un actor que va haver de fer les frances per guanyar-se les garrofes. Ja és trist, però donat que a Catalunya no tenim una indústria de cinema com cal, i que el nivell del cinema espanyol és salvant honroses exepcions, força fluix, en Sergi, fill de Sitges però net de Santa Eugènia de Ter, es va fer conegut a casa amb films com Harry, un amic que us estima, Western, La corva de la felicitat o Una relació privada.


A l'Estat Espanyol potser el seu únic èxit és El Laberinto del Fauno, però també el vàrem poder seguir a la catalana Morir (o no).

En Sergi presentava per segon cop a Salt l'espectacle Non Solum, una sorprenent reflexió en clau d'humor sobre allò que ens uneix i ens separa a tots els èssers humans. Realment en Sergi fa un paperàs, encarnant a tots els personatges (o nomès és un?) de la funció.

El que és trist és el poc ressò que donen els mitjans de comunicació públics a tot allò cantat o representat en català, com si fòssim una cultura de segona. El plaer és veure que la gent respòn quan hi ha qualitat. Girona gaudeix d'una programació de teatre envejable i la musical comença igualment a ser-ho. Falten però espais per la cultura més popular i més accessible, especialment per el jovent.

Finalment, per acabar-ho de rematar, diumenge vàrem assistir a la final de l'Akasvayu. I tot que la alegria va ser inmensa, hi ha temes sobre els quals reflexionar....