
És clar, que amb el pas dels anys, la plaça Independència, ha anat evolucionant cap a un dels espais més acollidors de la ciutat, especialment per els seus visitants.
Des de fa 120 anys, si comptem els inicis de Casa Marieta, la plaça ha estat seu de molt restaurants. Avui en dia n'hi ha 16. Està clar que la plaça és un pol d'atracció turística per la ciutat on es facturen milions d'euros anualment.
La sorpresa ens arribar quan per fi, i desprès d'anys de promeses, sabem que s'cabarà de fer la reforma de la plaça, amb un període d'obres de sis mesos. Però sorpresa!! Les obres just començaran amb l'inici de la temporada turística i acabaran just passat Fires.
Llei de Murphy, ni fet expresssament. Per que s'han triat aquestes dates tant horribles per a tots els restaurants?
La senyora Salamaña sap quants treballadors s'hauran de deixar de contractar o acomiadar? Sap quants milions d'euros es deixaran de facturar durant aquests sis mesos? Quí compensarà als 16 establiments?
Clar que les obres s'han de fer, però si realment calen sis mesos, ni restauradors ni comerciants de la zona posarien cap pega per que les obres comencessin passat Fires per acabar abans de Temps de Flors.
El que per la majoria seria una qüestió lògica, per alguns no ho és. Amb l'agravant que fa dos anys que no se sap si es poden posar o no, o de quin tipus, estufes a les terrasses i amb la pujada d'aquest any d'un 40% de l'impost sobre terrasses.
No oblidem el monument a l'Àlvarez de Castro, personatge amb més o menys cordura, depenent del llibre que llegeixis (Galdós o Bertrana). El que si és clar és que aquest any és el bicentenari de l'inici dels setges de la Guerra del Francès i la plaça, si algú no hi posa remei, la tindrem potes amunt.
Jo sempre he pensat que la política era cosa de sentit comú i sensatesa. Veig que no en segons quins casos.
Ja posats a refer la plaça, es podria fer una reforma seriosa, no com el que volen fer, i dotar la zona d'un aparcament soterrani, com ja es plantejava en temps de l'alcalde Nadal. Si volem més zones peatonals i posar facilitats al petit comerç, potser haurem de facilitar l'aparcament no?
Des d'aquest modest bloc, pel qual si algú llegeix, aprofito per disculpar-me per no haver escrit durant molt de temps, apostem per que aquest problema, com el del xalet Tarrús, el pàrquing de la frontissa de Santa Eugènia o el del pavellò de la Devesa, és solucionin amb el diàleg que caldria amb associacions de veïns, comerciants i gremis. Però amb diàleg real, i no pas com en els processos participatius.
Personalment n'he participat a dos (Senat de Joves, Frontissa Santa Eugènia) i no cal dir que ara mateix el Senat ja és ferit de mort i el de la frontissa el vàrem dissoldre els mateixos partipants per que l'Ajuntament no va accpetar cap de les nostres peticions pel que fa a la vialitat.
Moment musical: Wolfang Amadeus Mozart - Requiem (KV 626) - Dies irae
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada