La defunció programada del Cinema en Català

Les xifres són escandaloses, l'any 2003, el darrer anys de CIU a la Generalitat, els espectadors de cinema en català superaren el milió, més concretament 1.074.000 espectadors.

En canvi, a 2007 i amb el govern Tripartit "catalanista" al govern espectadors de cinema en català no arriben als 650.000 durant l'any passat.

Jo sóc dels que pensen que una llengua té bona salut si resulta útil en l'àmbit social, i en el cas del cinema el català és cada vegada més residual. La clau de tot això i com sempre, és culpa nostra, dels catalanoparlants i la nostra deixadesa.

El cinema és la forma d'art més popular del selgle XX i crec que també ho serà del XXI. És intolerable la situació del cinema en català al nostre país, sobretot per la deixadesa dels nostres governants.

Per mi, les claus del descens són les següents:

1.-Es doblen pel·lícules rodades en castellà i s'estrenen amb 1 o 2 còpies per obtenir subvencions, cosa que desacredita tot el sistema.

2.-El nombre de còpies en català és ridícul. La mitjana amb prou feines és de 12 còpies en català per més de 50 en castellà.

3.-Es parla de pujada d'espectadors de cinema català quan en realitat són films filmats en castellà, per tant estem en l'etern dilema de que és la cultura catalana.

4.-Abans es doblaven grans superproduccions i films per adults. Ara el 95% de les estrenes són de films per mainada. La reflexió és, quínes pel·lícules en català veuran quan tinguin 20 anys? Al pas que anem cap per que no n'hi haurà.

5.-La poca capacitat de queixa dels catalans. Si no la fan en català, cap problema, i si la fan en les dues llengues, a la sala que tinguem més aprop.

6.-La manca de suport i el butiflerisme de la gran majoria d'exhibidors. Un exemple saganant.

El Coronel Macià, nomès es pot veure a una sola sala de Catalunya i amb prou feines es va estrenar a 2 o 3 sales sense cap promoció o suport per part de TV3 o de la Generalitat. Un cop més, un film català i en català s'estrena en semicalndestinitat. En aquest cas deixeu-me felicitar els reponsables dels cinemes Albéniz i Óscar de Girona, que programen regularment cinema en català. En canvi lamentar l'actitud discriminatòria dels Cinebox de Salt i els Lauren de Girona. Jo tinc clar a quins cinemes no he d'anar.

7.-La rendició del Departament de Cultura, que nomès aposta per el DVD enn l'àmbit domèstic.

Quan el cinema en català nomès es pots veure a casa, no us recorda el franquisme quan el català nomès es podia parlar en l'àmbit privat?

Si us mireu les estrenes d'aquest any en català, amb prou feines en veuré tres: El perfum, Shreck 3 i la de cada any del Harry Potter. La resta, com encara no tinc fills, dons no valen la pena. És trist que anant uns 20-25 vegades l'any al cinema, nomès pugui veure tant poques pel·lícules en català.

Tot i això s'ha de destacar un únic aspecte postiu, que el nombre de films doblats en DVD ha crescut i molt, tot i que hi ha encara força productores americanes que no ho permeten. Tot i això la rendició de la Generalitat als cinemes és lamentable.

Espero que es faci una llei de l'audiovisual i que com en el cas de l'Estat Francès, hi hagin quotes de pantalla per el cinema doblat o subtitulat en català (el 50%). Estic convençut que en el cas de que s'igualès l'oferta i es triessin les pel·lcules adequades les xifres serien millors en català.

Ah! i tots aquells que digueu que els doblatges en català són dolents, sapigueu que la majoria de dobladors són catalans i que les grans empreses de doblatge són a Barcelona.

Per als defensors del cinema subtitolat, entre els quals m'hi incloc. Per que ningú reclama els films subtitulats en català? Nomès un cop ho he pogut gaudir al Truffaut. Segons aquesta teoria el doblatge és inútil, curiosament sempre en català, això si, els subtítols en castellà. Quanta hipocresia...

El comiat d'un símbol

Potser el títol sigui un xic exagerat per alguns de vosaltres però crec que per molts catalans Lluís Llach ha estat la veu i la melodia del que sentien i no podien expressar.

No entraré pas en un debat musical. A mi particularment hi ha discs, especialment dels 80 que no m'han arribat mai i temes com Els meus ulls aquí, País Petit, Itaca, Laura, Vaixell de Grècia i un munt més em semblen una meravella. No sé que em passa amb les cançons d'en Lluís que mai em deixen indiferent.

Curiosament, sóc admirador del Llach músic, que no pas del predicador, des de fa 5 anys quan regirant K7 per cas vaig començar a escoltar i gaudir de El meu amic el mar amb cançons fantàstiques com Bressol de tots els blaus, Venim del Nord, Vaixell de Grecia, La poseia dels teus ulls o Companys, no és això, em van fer despertar la curiositat musical per aquest personatge envoltat de l'aureola d'avorrit. Això de ser jove fa que hagis d'anar recuperant molts referents culturals en molts àmbits i de vegades no es dona l'abast.

Per aquells que vareu veure el darrer concert o us l'heu baixat com és el meu cas donat que dissabte estava treballant volia compartir la meva indiganció amb un tema.

Em va semblar insofrible l'actitud de TV3 enfocant les patums fent el numeret, especialment en Montilla, que feia cara de no saber de que anava tot allò i de passar-ho no massa bé, cares com les de "el Tete" o en "Quim" o "l'Ernest" que semblava que patissin i tot, sobretot en el cas del darrer.

Si que era clar que gent com el Pep Guardiola o l'Ariadna Gil el gaudien realment i especialment tots els seguidors anònims, i que paguen l'entrada, d'en Lluís. Espero que quan editin la gravació per passar-la a DVD i comercialitzar-la, retalllin a certs personatges.

Quan vas a un concert has de gaudir-lo, cantar i aplaudir. Si no t'agrada no hi vas i no passa res. Segur que molts dels milers que haguèssim volgut ser-hi, i pagant, ho haguèsim agraït.

Jo al Lluís nomès dona-li les gràcies per els bons moments que m'ha fet passar, sempre ens quedaran els CD, els DVD i l'mp3. Ah! i t'esperarem sempre al Camp Nou per quan t'ho repensis.

Primer Cicle de Cinema i Gastronomia de Girona

Durant el darrer mes de Març i com a activitat paralela a la XXVII Setmana Gastronòmica Gironina, es va organitzar el Primer Cicle de Cinema i Gastronomia de Girona, fruit de la passió pel cinema que senten alguns hotelers de Girona i que comparteixo.

Potser no podré ser prou objectiu per que ho vaig organitzar dins de les tasques que desenvolupo a l'Associació d'Hostaleria de Girona i Radial.

Les 3 sessions varen reunir uns 600 espectadors. Pel que molts va ser un èxit per mi va ser un xic decepcionant donat que totes les invitacions (750) s'havien exhaurit en pocs dies.

En la primera sessió es va projectar Chocolat, una deliciosa comedia de Lasse Hallstrom, protagonitzada per Juliette Binoche i Jhonny Depp.

Posteriorment i gràcies a l'esforç de Toni Vallory del Restaurant Alemanys 3, l'Spaghetteria es va poder degustar un deliciós xarrup de xocolata amb pètals de rosa i un pastís de xocolata

En la segona sessió vàrem patir i gaudir amb Deliciosa Martha, drama alemany del 2003, Gràcies a en Jaume i en Ferran Vila del Restaurant La Banyeta, vàrem gaudir d'una fantàstica cullereta foie amb llet de llima i d'un tast de tiramisú.

En la sessio final vàrem gaudir del mon del vi gràcies a la divertidíssima Entre Copas i d'una cata posterior de Vi Rserva 2003 i Moscatell Sinols, de la Cooperativa de Vins i Olis de Pau, Empordalia.

Em va agradar veure-hi la Cristina Alsina i vaig trobar a faltar-hi gent, en fi, suposo que oferint bon cinema i bon menjar i de franc, de vegades no n'hi ha prou, i això que s'acosten eleccions.

Malauradament cap d'aquestes tres pel·lícules es va oferir doblada en català o bé amb subtítols en català, fruit de la nefasta polítiques lingüístiques en el mon del cinema en aquests darrers 4 anys.

Esperem que l'any vinent podem organitzar una nova edició amb 4 películes que combinin el bon cinema i el bon menjar.

Candidates? El Festín de Babette, Vatel, Como agua para Chocolate, American Cuisine, Comer, beber y amar i un munt més entre les quals farem la tria. No patiu que no passarem ni la Gran Bouffe ni Delicatessen.

Setges Napoleònics, prop de 200 anys.

Com bé sabreu l'any vinent es complirà el 200 aniversari dels setges Napoleònics sobre la ciutat de Girona, per allò que tots la coneixem com la 3 vegades inmortal, en el marc de la guerra del Francès.

Crec que estem davant d'una molt bona oportunitat de potenciar la ciutat a nivell turístic i d'esdeveniments i també de formar als gironins en uns fets, dels quals tothom n'ha sentit a parlar alguna vegada però dels quals molt poca gent en sabria concretar quelcom.

Un cop tenim totes les les muralles de la ciutat rehabilitades seria un bon moment per tal de muntar algun tipus de recreació històrica. Digueu-li com una gran diada o com a visites guiades programades per els mesos d'estiu.

Diu el gran Domènec Biosca que la gent es mou per patrimoni sumat amb l'esdeveniment, no puc estar-hi més d'acord.

Conèixer la nostre història i els fets que la formen és important per qui ens visita, però sobretot per nosaltres mateixos. Espero que tothom implicat en la promoció de la ciutat i la societat civil estigui a l'alçada de l'esdeveniment.

Un dia d'aquests parlarem sobre l'oblit i el deplorable estat del Castell de Montjuïc.