Desprès d'un any d'absència m'he decidit a recuperar el blog. Moments complicats en el professional van fer que donès un pas enrera a l'hora d'escriure el que visc i el que en penso. Per sort, tot i que no tot està superat, tinc clar que tot i que sempre s'ha de ser discret, no cal amagar-se del que un li passa per el cap.
De moment nomès dues cosestes....
Convidar-vos el 12 i 13 de Setembre a la II Festa de la Girona Napoleònica organitzada per l'Associació Girona 1809, Amics de la Girona Napoleònica i l'Ajuntament de Girona, que tindrà lloc en espais del Barri Vell el dissabte i al Parc de la Devesa el diumenge.
Trobareu tota la informació al web www.girona1809.com
D'altra banda compartir aquest descobriment musical amb vosaltres, el grup de Vilanova i la Geltrú La Brigada, espero que us agradin.
dimecres, 2 de setembre del 2009
dissabte, 27 de juny del 2009
dimecres, 21 de gener del 2009
Inseguretat i degradació creixent a Santa Eugènia
En pocs dies hem escoltat un munt de nous delites al barri de Santa Eugènia, 3 assalts a una rostisseria, a una fleca i fins i tot fa uns dies davant de casa a les 8 del vespre vaig veure des del balcò com estiraven la bossa a una veïna amb intimidació i força.
Més enllà del Pla de Barris, que espero que algun dia en veiem fruits importants (Frontissa, la Marfà, el centre de dia ... etc.), el que està clar es que Santa Eugènia viu un procès de degradació constant. Cada vegada hi ha més brutícia i deixadesa i els pocs espais públics i verds fan pena de veure.
El més greu de tot és la impunitat que hi ha al barri. En una setmana han entrat a robar a diversos aparcaments del barri. La veritat és que per primera vegada pateixo per la seguretat al barri, no pas per mi, però si per la meva dona i gent de la família i amics que compartim aquest entorn.
El que està clar és que aquesta situació no és culpa de la polica municipal o els mossos, és de qui els mana, dels polítics. Responsables policials amb els quals tenim amistat ens afirmen que la ciutat de Girona té un dèficit de 50 efectius, comptant que l'actual plantilla és de 120 membres.
Si a sobre, la presència policial es limita a un policia de barri a peu, normalment en baixa forma i amb una horari laboral de 8 hores (10 a 2 i de 4 a 8), els delinquents ho tenen clar i senzill. Això no ni és seguretat real, ni tant sols en dóna sensació, que ja és trist.
En el procès participatiu de la frontissa de Santa Eugènia, servidor va proposar la construcció d'una segona comissaria de policia municipal que donès serveis als barris de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert. Automàticament s'em va dir que allò no tocava per part dels responsables del procès participatiu així com per part de veïns, clarament talps del PSC a l'Associació de Veïns.
Ara, com a mínim la senyora Freixenet, regidora de seguretat de l'Ajuntament de Girona, va dir als veïns que havien notat l'augment de denúncies. Bé, és un primer pas, sembla mentida que es convoqui una reunió amb veïns per dir això. Això si, de solucions cap. Encara falten dos anys i mig per les eleccions municipals i no seria qüestió de prendre alguna mesura concreta oi?
Un cop més, el regidor de barri, senyor Pluma, tant tranquil al Barri Vell i a la gent de Santa Eugènia que ens busquin. Total, l'únic que els interessa és el Pla de Barris, per que hi ha molts diners per el mig, els ciutadans que es busquin la vida.
Moment musical: Radiohead - Hail to the Thief.
Més enllà del Pla de Barris, que espero que algun dia en veiem fruits importants (Frontissa, la Marfà, el centre de dia ... etc.), el que està clar es que Santa Eugènia viu un procès de degradació constant. Cada vegada hi ha més brutícia i deixadesa i els pocs espais públics i verds fan pena de veure.
El més greu de tot és la impunitat que hi ha al barri. En una setmana han entrat a robar a diversos aparcaments del barri. La veritat és que per primera vegada pateixo per la seguretat al barri, no pas per mi, però si per la meva dona i gent de la família i amics que compartim aquest entorn.
El que està clar és que aquesta situació no és culpa de la polica municipal o els mossos, és de qui els mana, dels polítics. Responsables policials amb els quals tenim amistat ens afirmen que la ciutat de Girona té un dèficit de 50 efectius, comptant que l'actual plantilla és de 120 membres.
Si a sobre, la presència policial es limita a un policia de barri a peu, normalment en baixa forma i amb una horari laboral de 8 hores (10 a 2 i de 4 a 8), els delinquents ho tenen clar i senzill. Això no ni és seguretat real, ni tant sols en dóna sensació, que ja és trist.
En el procès participatiu de la frontissa de Santa Eugènia, servidor va proposar la construcció d'una segona comissaria de policia municipal que donès serveis als barris de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert. Automàticament s'em va dir que allò no tocava per part dels responsables del procès participatiu així com per part de veïns, clarament talps del PSC a l'Associació de Veïns.
Ara, com a mínim la senyora Freixenet, regidora de seguretat de l'Ajuntament de Girona, va dir als veïns que havien notat l'augment de denúncies. Bé, és un primer pas, sembla mentida que es convoqui una reunió amb veïns per dir això. Això si, de solucions cap. Encara falten dos anys i mig per les eleccions municipals i no seria qüestió de prendre alguna mesura concreta oi?
Un cop més, el regidor de barri, senyor Pluma, tant tranquil al Barri Vell i a la gent de Santa Eugènia que ens busquin. Total, l'únic que els interessa és el Pla de Barris, per que hi ha molts diners per el mig, els ciutadans que es busquin la vida.
Moment musical: Radiohead - Hail to the Thief.
dimarts, 16 de setembre del 2008
Gaudint de la Girona Napoleònica - Fent caure els mites...
Aquest cap de setmana el recordaré sempre amb molta emoció. La 1ª Festa de la Girona Napoleònica fou un èxit de participació que ni els més optimistes esperaven. Tot i que és molt complicat donar xifres, si que exepte al migidia, la sensació fou de molta gent durant tot el dia, especialment públic familiar. La veritat és que totes les activitats varen agradar molt i menuts i grans s'ho van pasar pipa en un event mai vist a la ciutat.
Finalment aconseguírem allò que ens vàrem proposar fa dos anys, que els gironins s'interessin per la seva història, i que el capítol de la Guerra del Francès i els Setges de la ciutat surtin de l'oblit i el rencor en el qual s'havien trobat durant massa anys.
Sense intenció de fer revisionisme històric hem intentat enfocar els setges des de la perspectiva dels que més ho van patir: els gironins i gironines. Miqulets de Girona, Somatents i Heroïnes de Santa Bàrbara són els personatges que hem recreat amb l'assessorament històric de l'Associació El Baluard i els centenars d'hores de la Carme Puigdevall i tota la seva família, especialment la seva sogre i l'Isaac, el seu marit.
M'agradaria destacar que a banda de fer caure el mite que a Girona va haver-hi tres setges, en el fons van ser dos per que el primer va ser un atac de 24-48 hores, hem fet caure dos mites a la ciutat.
1.-A Girona la gent no surt els diumenges.
2.-La gent no va a la Devesa.
La gent no surt els diumenges per que Girona és una ciutat morta, on no es programen activitats al carrer i on massa activitats culturals estan com sempre dedicades a les elits intelectuals de la ciutat.
Molt senzill, la gent no s'acosta a la Devesa per que està bruta, mal iluminada, deixada, no hi ha atractius, ni un miserable bar o restaurant, on aquesta Fira de Girona de fireta que tenim es menja el Camp deMart, on l'Auditori hi resta amagat i d'esquenes a la ciutat, on nomès els sudamericans saben gaudir de les zones esportives, especialment del camp de futbol.
Hem demostrat que quan es fan coses, sigui on sigui i s'aposti per la qualitat, la cultura, la història i la gastonomia, la gent respon, els ciutadans es mouen.
Lamentar profundament l'actitud del Punt. No va treure ni una sola linea de la festa abans de la seva celebració, curiosament, quan esdevé un èxit, a la portada. Això no restarà oblidat.
Finalment, abans de marxar de vacances, i tot i que m'agradarà escriure un altre post més en fred, voldria agraïr a la Rosa, la Cristina, la Eva, la Tania, en Josep i en Joan els amics del Baluard, els amics Palusier i Carrera i tots els amics i amigues que d'una forma o altre han contribuit a que el meu cervell no pari de donar-li voltes a la segona edició....
Quan torni començaré a donar la tabarra... fins llavors... busqueu-me a Cracòvia o no em trobareu:)
Salut...
dimecres, 20 d’agost del 2008
Girona.CAT, un domini o un problema?
Fa dies que remenant la web municipal vaig veure que des de l'Ajuntament de Girona ja havien activat el domini girona.cat, domini molt desitjat per molts, especialment per els que estem al món del Turisme.
Desconec quína utilitat li volen donar, si el volen fer ensenya de la web municipal o bé l'han activat per allò de la vergonya aliena.
En tot cas, des del meu parer, crec que si dins del romanticisme del domini .GI, l'ajuntament el vol mantenir, se li hauria de buscar un bon ús al girona.cat.
Per això crec, que l'ideal seria que la ciutat a nivell publicitari, especialment pel que fa al Turisme i els Congressos utilitzès el girona.cat per promocionar-se. Si hem de pensar que algú deixarà de venir per el .car potser que ens ho fem mirar.
Per impulsar el Turisme a Girona, calen mesures valentes, innovació en noves tecnologies, més presupost i més recursos humans, tot i que molt em temo que als propers pressupostos les partides siguin encara més minses.
A més, ja sabem que els impulsors del domini.cat al nostre país, no eren en la seva majoria ni militants del PSC ni d'ICV, per tant, ja sabem a quína teulada està la pilota si cal corregir aquest greu error. Dos anys del Girona.cat amagat i en silenci, no em fan preveure masses ganes per donar-lo a conèixer.
Moment musical: Menaix a Truà - No hi ha ningú com tu
dissabte, 9 d’agost del 2008
La frustració de l'esperit Olímpic i les balances fiscals.
Les Olimpíades sempre m'han dut sempre mot bons records, especialment per que Barcelona 92 em va enxampar amb 15 anyets i la seva evolució havia anat paralel·la a la meva infància i adolescència. És a dir, un tema absolutament sentimental.Ahir vaig enganxar desprès de dinar la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Beijing, sempre amb el record de l'Epi passejant entre milers d'atletes, però aquest cop, com en les darreres edicions, el meu sentiment no fou d'emoció, tot el contrari.
Primer per que els Jocs es celebren en un país on no existeix la democràcia i on no es respecten els drets humans, cosa que em demostra que l'economia i la política, i no l'esperit olímpic, varen ser les claus per que la Xina acollís aquest esdeveniment.
Segòn: Per que un cop més, uns 85 atletes catalans, competeixen sota bandera espanyola. Un nou fracàs dels nostres governants, els quals nomès estan interessats en les possibilitats de fer-se la foto de torn, nomès cal recordar Macau, en canvi a l'Estatut va ser el primer a caure.
L'Esport de seleccions és una simple qüestió de sentiments i de federacions esportives privades, no de països o estats, un cop més, dins dels més de 200 països participants, dins la multiculturalitat i la riquesa idiomàtica, Catalunya no hi té lloc, Catalunya NO existeix.
Tercer: La inversió dels Jocs Olímpics de Barcelona va ser de 800.000 milions de pessetes, uns 5.000 milions d'euros. A Pequín la inversió ha estat de 27.000 milions d'euros. El que em sembla més greu més enllà del que tothom vulgui invertir, és que cada any Catalunya té un dèficit fiscal envers Espanya de 16.000 milions d'Euros!!!
Us imagineu com milloraria el nostre país cada any? Quantes mancances podríem solucionar?
Tot plegat no vol dir deixar de ser solidaris, però renunciar cada any al 8% del PIB català, tenint en compte que tot el sector turístic aporta el 10 % del PIB del nostre país és senzillament un atemptat a la nostre inteligència.
Espero que els Jocs vagin bé i que serveixin per que la Xina s'obri al món, i que, els nostres polítics, especialment el PSC amb el suport de CIU, es plantin d'una vegada.
Ahir em queien llàgrimes d'emoció....però tambè d'una amarga tristesa...
Moment Musical: Coldplay -The Scientist
dimarts, 25 de març del 2008
La Girona de Jordi Vilamitjana també és la meva.
Avui he de confessar que és un plaer declarar-me fan dels articles de Jordi Vilamitjana, un dels motius principals per obrir el Diari de Girona o passar-se per el Dimoni.com.
En el seu brutal i espectacular article d'avui respecte les dues Girones l'ha clavat. No hi puc estar més d'acord. A Girona hi ha dos tipus de Gironins, els que viuen dins del límit que formen la carretera de Barcelona i l'avinguda de Jaume I. Menys els que viuen als barris de la part alta de la ciutat, tots els de fora ho tenim magre.
És clar que ni compartim els mateixos serveis, i que ens trobem a anys lluny en aspectes com la policia de proximitat, les zones verdes, la neteja, contenidors de reciclatge, amplada de voreres, aparcament públic i privat i serien molts exemples que fan que els que vivim a certs barris de la ciutat, ens sentim constantment discriminats per l'Ajuntament de Girona.
Des de la responsabilitat que ostento a l'Associació d'Hostaleria de Girona sempre he cregut que el Turisme ha de ser el motor de la ciutat beneficiant especialment a tots els barris i a tots els ciutadans.
És clar que ni compartim els mateixos serveis, i que ens trobem a anys lluny en aspectes com la policia de proximitat, les zones verdes, la neteja, contenidors de reciclatge, amplada de voreres, aparcament públic i privat i serien molts exemples que fan que els que vivim a certs barris de la ciutat, ens sentim constantment discriminats per l'Ajuntament de Girona.
Des de la responsabilitat que ostento a l'Associació d'Hostaleria de Girona sempre he cregut que el Turisme ha de ser el motor de la ciutat beneficiant especialment a tots els barris i a tots els ciutadans.
El nou planell de l'Ajuntament, tot i que força discutible, té un aspecte positiu, la inclusió de l'Eixample. Mica en mica anem obrint la ciutat als visitants, però encara amaguem allò que no ens interessa. Nomès mostrem la Girona rica, la de disseny, la de les minories.
Santa Eugènia és l'exemple clar que a nivell de promoció turística i cultural és a anys llum de tenir un mínim de planificació de cares al visitant. I no serà per falta de potencial. Recursos tant valuosos com La Punxa, Can Ninetes, Les Hortes, la Sèquia Monar, La Farinera i la Marfà estan lluny d'incloure's en qualsevol circuit i ajuntar-se amb equipaments de Salt com la Coma - Cros, el Museu de l'Aigua i les Deveseses.
Casos encara més dolorosos són els de a casa d' Emilia Xargay i del Pont del Dimoni, els quals han estat destruits per una greu negligència en el primer cas i per una escandalosa omissió en el segon.
Què és Girona? es pregunta Jordi Vilamitjana... per mi Girona és encara un poble gran, una societat conservadora, dominada per una jerarquia elitista i tancada, on els ciutadans estem discriminats en funció del carrer o barri on estiguem empadronats ... i això en ple segle XXI. Una ciutat amb un potencial espectacular a tots nivells que de moment, encara és lluny de ser explotat i gaudit per els seus habitants.
Moment musical: Sopa de Cabra - El carrer dels Torrats (c/ Nou del Teatre de Girona)
Santa Eugènia és l'exemple clar que a nivell de promoció turística i cultural és a anys llum de tenir un mínim de planificació de cares al visitant. I no serà per falta de potencial. Recursos tant valuosos com La Punxa, Can Ninetes, Les Hortes, la Sèquia Monar, La Farinera i la Marfà estan lluny d'incloure's en qualsevol circuit i ajuntar-se amb equipaments de Salt com la Coma - Cros, el Museu de l'Aigua i les Deveseses.
Casos encara més dolorosos són els de a casa d' Emilia Xargay i del Pont del Dimoni, els quals han estat destruits per una greu negligència en el primer cas i per una escandalosa omissió en el segon.
Què és Girona? es pregunta Jordi Vilamitjana... per mi Girona és encara un poble gran, una societat conservadora, dominada per una jerarquia elitista i tancada, on els ciutadans estem discriminats en funció del carrer o barri on estiguem empadronats ... i això en ple segle XXI. Una ciutat amb un potencial espectacular a tots nivells que de moment, encara és lluny de ser explotat i gaudit per els seus habitants.
Moment musical: Sopa de Cabra - El carrer dels Torrats (c/ Nou del Teatre de Girona)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)