dimarts, 3 d’abril del 2007

El comiat d'un símbol


Potser el títol sigui un xic exagerat per alguns de vosaltres però crec que per molts catalans Lluís Llach ha estat la veu i la melodia del que sentien i no podien expressar.

No entraré pas en un debat musical. A mi particularment hi ha discs, especialment dels 80 que no m'han arribat mai i temes com Els meus ulls aquí, País Petit, Itaca, Laura, Vaixell de Grècia i un munt més em semblen una meravella. No sé que em passa amb les cançons d'en Lluís que mai em deixen indiferent.

Curiosament, sóc admirador del Llach músic, que no pas del predicador, des de fa 5 anys quan regirant K7 per cas vaig començar a escoltar i gaudir de El meu amic el mar amb cançons fantàstiques com Bressol de tots els blaus, Venim del Nord, Vaixell de Grecia, La poseia dels teus ulls o Companys, no és això, em van fer despertar la curiositat musical per aquest personatge envoltat de l'aureola d'avorrit. Això de ser jove fa que hagis d'anar recuperant molts referents culturals en molts àmbits i de vegades no es dona l'abast.

Per aquells que vareu veure el darrer concert o us l'heu baixat com és el meu cas donat que dissabte estava treballant volia compartir la meva indiganció amb un tema.

Em va semblar insofrible l'actitud de TV3 enfocant les patums fent el numeret, especialment en Montilla, que feia cara de no saber de que anava tot allò i de passar-ho no massa bé, cares com les de "el Tete" o en "Quim" o "l'Ernest" que semblava que patissin i tot, sobretot en el cas del darrer.

Si que era clar que gent com el Pep Guardiola o l'Ariadna Gil el gaudien realment i especialment tots els seguidors anònims, i que paguen l'entrada, d'en Lluís. Espero que quan editin la gravació per passar-la a DVD i comercialitzar-la, retalllin a certs personatges.

Quan vas a un concert has de gaudir-lo, cantar i aplaudir. Si no t'agrada no hi vas i no passa res. Segur que molts dels milers que haguèssim volgut ser-hi, i pagant, ho haguèsim agraït.

Jo al Lluís nomès dona-li les gràcies per els bons moments que m'ha fet passar, sempre ens quedaran els CD, els DVD i l'mp3. Ah! i t'esperarem sempre al Camp Nou per quan t'ho repensis.