Fa molt temps, massa que tinc deixat aquest blog, pressions externes, sectarismes i varis han fet que massa sovint no hagi pogut o vulgut explicar que em passava.
Aquest ha estat un any dur, molt dur, com per molta gent, però que per mi acabarà d'una forma sensacional, sóc pare, i em quedo amb la sensació que no podré fer res millor en aquesta vida per molt que m'hi esforci. El que podré fer a banda de ser una bona parella i un bon amic, és intentar ser un bon pare i educar l'Arnau en els valors que em varen educar a casa: el lliurepensament, el respecte per totes les opinions, el sentit de l'humor, la crítica constructiva, la humilitat, la discreció, la constància i el treball de la feina ben feta.
La veritat és que si hi ha quelcom que pugui produïr més felicitat que això, serà inimaginable. Gaudir d'una nova vida és increïble, indescriptible, sensacional.
Ara més que mai, hem de lluitar per ells, per deixar-los un futur sobretot més just, on viure decentment i honradament no sigui una quimera, on no hagi d'estar 30 o 40 anys pagant una vivenda, on el seu esforç en formar-se sigui recompensat amb un futur laboral estable i creatiu i que pugui gaudir d'un país normalitzat, un país dina la Unió Europea, on pugui amb orgull viatjar per tot el món amb el cap ben alt com a català, respectant i aprenent de les altres cultures.
El panorama actual i a curt plaç és molt negre, tant de bo amb el temps les dinàmiques canviïn i pugui crèixer en un món millor del que ens està deixant l'actual classe dirigent.
Un cop més us deixo amb un grup que m'encanta, que m'entusiasma, el qual no paro de posar-li a l'Arnau, que espero que heredi els gustos musicals de son pare:)
dijous, 25 de novembre del 2010
divendres, 30 d’octubre del 2009
God only knows...
Certament i per primer cop, sento cert estupor i vergonya de sentir-me català. Sempre havia pensat que la classe política catalana, malgrat alguna exepció, estava neta de grans casos de corrupció i en aquest sentit ens podíem sentir moralment superiors com a societat i com a país. Digueu-me ingenu si...
Però com tot a la vida, certes creences cauen i s'esmicolen estrepitosament. El cas Millet és el més flagrant, on tota la flor i nata de la societat catalana i la classe política han estat anys amb allò del muts i a la gàbia.
Em fastigeja molt que la classe política catalan sigui tant oligàrquica, sempre manant els fills i els familiars de les mateixes families. El pare de l'alcalde de Santa Coloma havia estat tambè alcalde durant el règim de Franco.
Sens dubte el més decepcionant per mi varen ser les declaracions de l'ex-president Pujol on insinuava que tots els partits podien sortir esquitxats si es seguia en la linea de tirar de la manta.
Decepcionants, per que segurament Pujol és el polític pel qui sento més respecte. Puc entendre que en l'exercici de la política es puguin fer coses il·legals però morals, però intentar tapar tota la merda que hi pugui haver amb una amenaça d'aquest tipus la vaig trobar molt lluny del seu estil.
Curisament, i no és cap excusa, tots aquests casos de corrupció a Catalunya més els casos del partit popular ténen el seu moment d'eclosió just quan Zapatero viu el seu moment més baix de popularitat i és clar que les seves mesures són incapaces de treure l'Estat espanyol de la crisi, com tampoc ho serien les del PP, però això ja és un altre debat...
El resultat de tot aquest enrenou i crec que l'objectiu final, és l'aniquilació moral de Catalunya com a nació. Sens dubte a Garzón ja el coneixem de totes les detencions a independentistes catalans abans dels jocs olímpic de Barcelona 92, no fos cas que Catalunya fos coneguda al món.
En una època on el sobiranisme va gunayant lloc a la societa catalana, especialment per que a CDC i UDC són cada vegada més els militants de base i càrrecs que ho són i on fins i tot ens atrevim a convocar petits referèndums, flac favor ens fa la classe política amb aquests casos i el sectarisme posterior a l'hora de veure els defectes de la resta i no els propis. D'acord que en el sector privat tambè n'hi ha de frau, però si els que haurien de donar exemple no el donen...
Només Déu sap com me l'estimo aquest país i com el deixarem als nostres fills...
Però com tot a la vida, certes creences cauen i s'esmicolen estrepitosament. El cas Millet és el més flagrant, on tota la flor i nata de la societat catalana i la classe política han estat anys amb allò del muts i a la gàbia.
Em fastigeja molt que la classe política catalan sigui tant oligàrquica, sempre manant els fills i els familiars de les mateixes families. El pare de l'alcalde de Santa Coloma havia estat tambè alcalde durant el règim de Franco.
Sens dubte el més decepcionant per mi varen ser les declaracions de l'ex-president Pujol on insinuava que tots els partits podien sortir esquitxats si es seguia en la linea de tirar de la manta.
Decepcionants, per que segurament Pujol és el polític pel qui sento més respecte. Puc entendre que en l'exercici de la política es puguin fer coses il·legals però morals, però intentar tapar tota la merda que hi pugui haver amb una amenaça d'aquest tipus la vaig trobar molt lluny del seu estil.
Curisament, i no és cap excusa, tots aquests casos de corrupció a Catalunya més els casos del partit popular ténen el seu moment d'eclosió just quan Zapatero viu el seu moment més baix de popularitat i és clar que les seves mesures són incapaces de treure l'Estat espanyol de la crisi, com tampoc ho serien les del PP, però això ja és un altre debat...
El resultat de tot aquest enrenou i crec que l'objectiu final, és l'aniquilació moral de Catalunya com a nació. Sens dubte a Garzón ja el coneixem de totes les detencions a independentistes catalans abans dels jocs olímpic de Barcelona 92, no fos cas que Catalunya fos coneguda al món.
En una època on el sobiranisme va gunayant lloc a la societa catalana, especialment per que a CDC i UDC són cada vegada més els militants de base i càrrecs que ho són i on fins i tot ens atrevim a convocar petits referèndums, flac favor ens fa la classe política amb aquests casos i el sectarisme posterior a l'hora de veure els defectes de la resta i no els propis. D'acord que en el sector privat tambè n'hi ha de frau, però si els que haurien de donar exemple no el donen...
Només Déu sap com me l'estimo aquest país i com el deixarem als nostres fills...
dimecres, 2 de setembre del 2009
Sant Tornem-hi !!
Desprès d'un any d'absència m'he decidit a recuperar el blog. Moments complicats en el professional van fer que donès un pas enrera a l'hora d'escriure el que visc i el que en penso. Per sort, tot i que no tot està superat, tinc clar que tot i que sempre s'ha de ser discret, no cal amagar-se del que un li passa per el cap.
De moment nomès dues cosestes....
Convidar-vos el 12 i 13 de Setembre a la II Festa de la Girona Napoleònica organitzada per l'Associació Girona 1809, Amics de la Girona Napoleònica i l'Ajuntament de Girona, que tindrà lloc en espais del Barri Vell el dissabte i al Parc de la Devesa el diumenge.
Trobareu tota la informació al web www.girona1809.com
D'altra banda compartir aquest descobriment musical amb vosaltres, el grup de Vilanova i la Geltrú La Brigada, espero que us agradin.
De moment nomès dues cosestes....
Convidar-vos el 12 i 13 de Setembre a la II Festa de la Girona Napoleònica organitzada per l'Associació Girona 1809, Amics de la Girona Napoleònica i l'Ajuntament de Girona, que tindrà lloc en espais del Barri Vell el dissabte i al Parc de la Devesa el diumenge.
Trobareu tota la informació al web www.girona1809.com
D'altra banda compartir aquest descobriment musical amb vosaltres, el grup de Vilanova i la Geltrú La Brigada, espero que us agradin.
dissabte, 27 de juny del 2009
dimecres, 21 de gener del 2009
Inseguretat i degradació creixent a Santa Eugènia
En pocs dies hem escoltat un munt de nous delites al barri de Santa Eugènia, 3 assalts a una rostisseria, a una fleca i fins i tot fa uns dies davant de casa a les 8 del vespre vaig veure des del balcò com estiraven la bossa a una veïna amb intimidació i força.
Més enllà del Pla de Barris, que espero que algun dia en veiem fruits importants (Frontissa, la Marfà, el centre de dia ... etc.), el que està clar es que Santa Eugènia viu un procès de degradació constant. Cada vegada hi ha més brutícia i deixadesa i els pocs espais públics i verds fan pena de veure.
El més greu de tot és la impunitat que hi ha al barri. En una setmana han entrat a robar a diversos aparcaments del barri. La veritat és que per primera vegada pateixo per la seguretat al barri, no pas per mi, però si per la meva dona i gent de la família i amics que compartim aquest entorn.
El que està clar és que aquesta situació no és culpa de la polica municipal o els mossos, és de qui els mana, dels polítics. Responsables policials amb els quals tenim amistat ens afirmen que la ciutat de Girona té un dèficit de 50 efectius, comptant que l'actual plantilla és de 120 membres.
Si a sobre, la presència policial es limita a un policia de barri a peu, normalment en baixa forma i amb una horari laboral de 8 hores (10 a 2 i de 4 a 8), els delinquents ho tenen clar i senzill. Això no ni és seguretat real, ni tant sols en dóna sensació, que ja és trist.
En el procès participatiu de la frontissa de Santa Eugènia, servidor va proposar la construcció d'una segona comissaria de policia municipal que donès serveis als barris de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert. Automàticament s'em va dir que allò no tocava per part dels responsables del procès participatiu així com per part de veïns, clarament talps del PSC a l'Associació de Veïns.
Ara, com a mínim la senyora Freixenet, regidora de seguretat de l'Ajuntament de Girona, va dir als veïns que havien notat l'augment de denúncies. Bé, és un primer pas, sembla mentida que es convoqui una reunió amb veïns per dir això. Això si, de solucions cap. Encara falten dos anys i mig per les eleccions municipals i no seria qüestió de prendre alguna mesura concreta oi?
Un cop més, el regidor de barri, senyor Pluma, tant tranquil al Barri Vell i a la gent de Santa Eugènia que ens busquin. Total, l'únic que els interessa és el Pla de Barris, per que hi ha molts diners per el mig, els ciutadans que es busquin la vida.
Moment musical: Radiohead - Hail to the Thief.
Més enllà del Pla de Barris, que espero que algun dia en veiem fruits importants (Frontissa, la Marfà, el centre de dia ... etc.), el que està clar es que Santa Eugènia viu un procès de degradació constant. Cada vegada hi ha més brutícia i deixadesa i els pocs espais públics i verds fan pena de veure.
El més greu de tot és la impunitat que hi ha al barri. En una setmana han entrat a robar a diversos aparcaments del barri. La veritat és que per primera vegada pateixo per la seguretat al barri, no pas per mi, però si per la meva dona i gent de la família i amics que compartim aquest entorn.
El que està clar és que aquesta situació no és culpa de la polica municipal o els mossos, és de qui els mana, dels polítics. Responsables policials amb els quals tenim amistat ens afirmen que la ciutat de Girona té un dèficit de 50 efectius, comptant que l'actual plantilla és de 120 membres.
Si a sobre, la presència policial es limita a un policia de barri a peu, normalment en baixa forma i amb una horari laboral de 8 hores (10 a 2 i de 4 a 8), els delinquents ho tenen clar i senzill. Això no ni és seguretat real, ni tant sols en dóna sensació, que ja és trist.
En el procès participatiu de la frontissa de Santa Eugènia, servidor va proposar la construcció d'una segona comissaria de policia municipal que donès serveis als barris de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert. Automàticament s'em va dir que allò no tocava per part dels responsables del procès participatiu així com per part de veïns, clarament talps del PSC a l'Associació de Veïns.
Ara, com a mínim la senyora Freixenet, regidora de seguretat de l'Ajuntament de Girona, va dir als veïns que havien notat l'augment de denúncies. Bé, és un primer pas, sembla mentida que es convoqui una reunió amb veïns per dir això. Això si, de solucions cap. Encara falten dos anys i mig per les eleccions municipals i no seria qüestió de prendre alguna mesura concreta oi?
Un cop més, el regidor de barri, senyor Pluma, tant tranquil al Barri Vell i a la gent de Santa Eugènia que ens busquin. Total, l'únic que els interessa és el Pla de Barris, per que hi ha molts diners per el mig, els ciutadans que es busquin la vida.
Moment musical: Radiohead - Hail to the Thief.
dimarts, 16 de setembre del 2008
Gaudint de la Girona Napoleònica - Fent caure els mites...
Aquest cap de setmana el recordaré sempre amb molta emoció. La 1ª Festa de la Girona Napoleònica fou un èxit de participació que ni els més optimistes esperaven. Tot i que és molt complicat donar xifres, si que exepte al migidia, la sensació fou de molta gent durant tot el dia, especialment públic familiar. La veritat és que totes les activitats varen agradar molt i menuts i grans s'ho van pasar pipa en un event mai vist a la ciutat.
Finalment aconseguírem allò que ens vàrem proposar fa dos anys, que els gironins s'interessin per la seva història, i que el capítol de la Guerra del Francès i els Setges de la ciutat surtin de l'oblit i el rencor en el qual s'havien trobat durant massa anys.
Sense intenció de fer revisionisme històric hem intentat enfocar els setges des de la perspectiva dels que més ho van patir: els gironins i gironines. Miqulets de Girona, Somatents i Heroïnes de Santa Bàrbara són els personatges que hem recreat amb l'assessorament històric de l'Associació El Baluard i els centenars d'hores de la Carme Puigdevall i tota la seva família, especialment la seva sogre i l'Isaac, el seu marit.
M'agradaria destacar que a banda de fer caure el mite que a Girona va haver-hi tres setges, en el fons van ser dos per que el primer va ser un atac de 24-48 hores, hem fet caure dos mites a la ciutat.
1.-A Girona la gent no surt els diumenges.
2.-La gent no va a la Devesa.
La gent no surt els diumenges per que Girona és una ciutat morta, on no es programen activitats al carrer i on massa activitats culturals estan com sempre dedicades a les elits intelectuals de la ciutat.
Molt senzill, la gent no s'acosta a la Devesa per que està bruta, mal iluminada, deixada, no hi ha atractius, ni un miserable bar o restaurant, on aquesta Fira de Girona de fireta que tenim es menja el Camp deMart, on l'Auditori hi resta amagat i d'esquenes a la ciutat, on nomès els sudamericans saben gaudir de les zones esportives, especialment del camp de futbol.
Hem demostrat que quan es fan coses, sigui on sigui i s'aposti per la qualitat, la cultura, la història i la gastonomia, la gent respon, els ciutadans es mouen.
Lamentar profundament l'actitud del Punt. No va treure ni una sola linea de la festa abans de la seva celebració, curiosament, quan esdevé un èxit, a la portada. Això no restarà oblidat.
Finalment, abans de marxar de vacances, i tot i que m'agradarà escriure un altre post més en fred, voldria agraïr a la Rosa, la Cristina, la Eva, la Tania, en Josep i en Joan els amics del Baluard, els amics Palusier i Carrera i tots els amics i amigues que d'una forma o altre han contribuit a que el meu cervell no pari de donar-li voltes a la segona edició....
Quan torni començaré a donar la tabarra... fins llavors... busqueu-me a Cracòvia o no em trobareu:)
Salut...
dimecres, 20 d’agost del 2008
Girona.CAT, un domini o un problema?
Fa dies que remenant la web municipal vaig veure que des de l'Ajuntament de Girona ja havien activat el domini girona.cat, domini molt desitjat per molts, especialment per els que estem al món del Turisme.
Desconec quína utilitat li volen donar, si el volen fer ensenya de la web municipal o bé l'han activat per allò de la vergonya aliena.
En tot cas, des del meu parer, crec que si dins del romanticisme del domini .GI, l'ajuntament el vol mantenir, se li hauria de buscar un bon ús al girona.cat.
Per això crec, que l'ideal seria que la ciutat a nivell publicitari, especialment pel que fa al Turisme i els Congressos utilitzès el girona.cat per promocionar-se. Si hem de pensar que algú deixarà de venir per el .car potser que ens ho fem mirar.
Per impulsar el Turisme a Girona, calen mesures valentes, innovació en noves tecnologies, més presupost i més recursos humans, tot i que molt em temo que als propers pressupostos les partides siguin encara més minses.
A més, ja sabem que els impulsors del domini.cat al nostre país, no eren en la seva majoria ni militants del PSC ni d'ICV, per tant, ja sabem a quína teulada està la pilota si cal corregir aquest greu error. Dos anys del Girona.cat amagat i en silenci, no em fan preveure masses ganes per donar-lo a conèixer.
Moment musical: Menaix a Truà - No hi ha ningú com tu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)