God only knows...

Certament i per primer cop, sento cert estupor i vergonya de sentir-me català. Sempre havia pensat que la classe política catalana, malgrat alguna exepció, estava neta de grans casos de corrupció i en aquest sentit ens podíem sentir moralment superiors com a societat i com a país. Digueu-me ingenu si...

Però com tot a la vida, certes creences cauen i s'esmicolen estrepitosament. El cas Millet és el més flagrant, on tota la flor i nata de la societat catalana i la classe política han estat anys amb allò del muts i a la gàbia.

Em fastigeja molt que la classe política catalan sigui tant oligàrquica, sempre manant els fills i els familiars de les mateixes families. El pare de l'alcalde de Santa Coloma havia estat tambè alcalde durant el règim de Franco.

Sens dubte el més decepcionant per mi varen ser les declaracions de l'ex-president Pujol on insinuava que tots els partits podien sortir esquitxats si es seguia en la linea de tirar de la manta.

Decepcionants, per que segurament Pujol és el polític pel qui sento més respecte. Puc entendre que en l'exercici de la política es puguin fer coses il·legals però morals, però intentar tapar tota la merda que hi pugui haver amb una amenaça d'aquest tipus la vaig trobar molt lluny del seu estil.
Curisament, i no és cap excusa, tots aquests casos de corrupció a Catalunya més els casos del partit popular ténen el seu moment d'eclosió just quan Zapatero viu el seu moment més baix de popularitat i és clar que les seves mesures són incapaces de treure l'Estat espanyol de la crisi, com tampoc ho serien les del PP, però això ja és un altre debat...

El resultat de tot aquest enrenou i crec que l'objectiu final, és l'aniquilació moral de Catalunya com a nació. Sens dubte a Garzón ja el coneixem de totes les detencions a independentistes catalans abans dels jocs olímpic de Barcelona 92, no fos cas que Catalunya fos coneguda al món.

En una època on el sobiranisme va gunayant lloc a la societa catalana, especialment per que a CDC i UDC són cada vegada més els militants de base i càrrecs que ho són i on fins i tot ens atrevim a convocar petits referèndums, flac favor ens fa la classe política amb aquests casos i el sectarisme posterior a l'hora de veure els defectes de la resta i no els propis. D'acord que en el sector privat tambè n'hi ha de frau, però si els que haurien de donar exemple no el donen...

Només Déu sap com me l'estimo aquest país i com el deixarem als nostres fills...

Sant Tornem-hi !!

Desprès d'un any d'absència m'he decidit a recuperar el blog. Moments complicats en el professional van fer que donès un pas enrera a l'hora d'escriure el que visc i el que en penso. Per sort, tot i que no tot està superat, tinc clar que tot i que sempre s'ha de ser discret, no cal amagar-se del que un li passa per el cap.

De moment nomès dues cosestes....

Convidar-vos el 12 i 13 de Setembre a la II Festa de la Girona Napoleònica organitzada per l'Associació Girona 1809, Amics de la Girona Napoleònica i l'Ajuntament de Girona, que tindrà lloc en espais del Barri Vell el dissabte i al Parc de la Devesa el diumenge.

Trobareu tota la informació al web www.girona1809.com

D'altra banda compartir aquest descobriment musical amb vosaltres, el grup de Vilanova i la Geltrú La Brigada, espero que us agradin.

L'autocensura és massa poderosa...

Inseguretat i degradació creixent a Santa Eugènia

En pocs dies hem escoltat un munt de nous delites al barri de Santa Eugènia, 3 assalts a una rostisseria, a una fleca i fins i tot fa uns dies davant de casa a les 8 del vespre vaig veure des del balcò com estiraven la bossa a una veïna amb intimidació i força.

Més enllà del Pla de Barris, que espero que algun dia en veiem fruits importants (Frontissa, la Marfà, el centre de dia ... etc.), el que està clar es que Santa Eugènia viu un procès de degradació constant. Cada vegada hi ha més brutícia i deixadesa i els pocs espais públics i verds fan pena de veure.

El més greu de tot és la impunitat que hi ha al barri. En una setmana han entrat a robar a diversos aparcaments del barri. La veritat és que per primera vegada pateixo per la seguretat al barri, no pas per mi, però si per la meva dona i gent de la família i amics que compartim aquest entorn.

El que està clar és que aquesta situació no és culpa de la polica municipal o els mossos, és de qui els mana, dels polítics. Responsables policials amb els quals tenim amistat ens afirmen que la ciutat de Girona té un dèficit de 50 efectius, comptant que l'actual plantilla és de 120 membres.
Si a sobre, la presència policial es limita a un policia de barri a peu, normalment en baixa forma i amb una horari laboral de 8 hores (10 a 2 i de 4 a 8), els delinquents ho tenen clar i senzill. Això no ni és seguretat real, ni tant sols en dóna sensació, que ja és trist.

En el procès participatiu de la frontissa de Santa Eugènia, servidor va proposar la construcció d'una segona comissaria de policia municipal que donès serveis als barris de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert. Automàticament s'em va dir que allò no tocava per part dels responsables del procès participatiu així com per part de veïns, clarament talps del PSC a l'Associació de Veïns.

Ara, com a mínim la senyora Freixenet, regidora de seguretat de l'Ajuntament de Girona, va dir als veïns que havien notat l'augment de denúncies. Bé, és un primer pas, sembla mentida que es convoqui una reunió amb veïns per dir això. Això si, de solucions cap. Encara falten dos anys i mig per les eleccions municipals i no seria qüestió de prendre alguna mesura concreta oi?

Un cop més, el regidor de barri, senyor Pluma, tant tranquil al Barri Vell i a la gent de Santa Eugènia que ens busquin. Total, l'únic que els interessa és el Pla de Barris, per que hi ha molts diners per el mig, els ciutadans que es busquin la vida.

Moment musical: Radiohead - Hail to the Thief.