Girona Sounds

De retorn de tot....

2010-11-25T17:07:00.008Z

Fa molt temps, massa que tinc deixat aquest blog, pressions externes, sectarismes i varis han fet que massa sovint no hagi pogut o vulgut explicar que em passava.

Aquest ha estat un any dur, molt dur, com per molta gent, però que per mi acabarà d'una forma sensacional, sóc pare, i em quedo amb la sensació que no podré fer res millor en aquesta vida per molt que m'hi esforci. El que podré fer a banda de ser una bona parella i un bon amic, és intentar ser un bon pare i educar l'Arnau en els valors que em varen educar a casa: el lliurepensament, el respecte per totes les opinions, el sentit de l'humor, la crítica constructiva, la humilitat, la discreció, la constància i el treball de la feina ben feta.

La veritat és que si hi ha quelcom que pugui produïr més felicitat que això, serà inimaginable. Gaudir d'una nova vida és increïble, indescriptible, sensacional.

Ara més que mai, hem de lluitar per ells, per deixar-los un futur sobretot més just, on viure decentment i honradament no sigui una quimera, on no hagi d'estar 30 o 40 anys pagant una vivenda, on el seu esforç en formar-se sigui recompensat amb un futur laboral estable i creatiu i que pugui gaudir d'un país normalitzat, un país dina la Unió Europea, on pugui amb orgull viatjar per tot el món amb el cap ben alt com a català, respectant i aprenent de les altres cultures.

El panorama actual i a curt plaç és molt negre, tant de bo amb el temps les dinàmiques canviïn i pugui crèixer en un món millor del que ens està deixant l'actual classe dirigent.

Un cop més us deixo amb un grup que m'encanta, que m'entusiasma, el qual no paro de posar-li a l'Arnau, que espero que heredi els gustos musicals de son pare:)

God only knows...

2009-10-30T10:23:00.005Z

Certament i per primer cop, sento cert estupor i vergonya de sentir-me català. Sempre havia pensat que la classe política catalana, malgrat alguna exepció, estava neta de grans casos de corrupció i en aquest sentit ens podíem sentir moralment superiors com a societat i com a país. Digueu-me ingenu si...

Però com tot a la vida, certes creences cauen i s'esmicolen estrepitosament. El cas Millet és el més flagrant, on tota la flor i nata de la societat catalana i la classe política han estat anys amb allò del muts i a la gàbia.

Em fastigeja molt que la classe política catalan sigui tant oligàrquica, sempre manant els fills i els familiars de les mateixes families. El pare de l'alcalde de Santa Coloma havia estat tambè alcalde durant el règim de Franco.

Sens dubte el més decepcionant per mi varen ser les declaracions de l'ex-president Pujol on insinuava que tots els partits podien sortir esquitxats si es seguia en la linea de tirar de la manta.

Decepcionants, per que segurament Pujol és el polític pel qui sento més respecte. Puc entendre que en l'exercici de la política es puguin fer coses il·legals però morals, però intentar tapar tota la merda que hi pugui haver amb una amenaça d'aquest tipus la vaig trobar molt lluny del seu estil.
Curisament, i no és cap excusa, tots aquests casos de corrupció a Catalunya més els casos del partit popular ténen el seu moment d'eclosió just quan Zapatero viu el seu moment més baix de popularitat i és clar que les seves mesures són incapaces de treure l'Estat espanyol de la crisi, com tampoc ho serien les del PP, però això ja és un altre debat...

El resultat de tot aquest enrenou i crec que l'objectiu final, és l'aniquilació moral de Catalunya com a nació. Sens dubte a Garzón ja el coneixem de totes les detencions a independentistes catalans abans dels jocs olímpic de Barcelona 92, no fos cas que Catalunya fos coneguda al món.

En una època on el sobiranisme va gunayant lloc a la societa catalana, especialment per que a CDC i UDC són cada vegada més els militants de base i càrrecs que ho són i on fins i tot ens atrevim a convocar petits referèndums, flac favor ens fa la classe política amb aquests casos i el sectarisme posterior a l'hora de veure els defectes de la resta i no els propis. D'acord que en el sector privat tambè n'hi ha de frau, però si els que haurien de donar exemple no el donen...

Només Déu sap com me l'estimo aquest país i com el deixarem als nostres fills...

Sant Tornem-hi !!

2009-09-02T15:55:00.009+01:00

Desprès d'un any d'absència m'he decidit a recuperar el blog. Moments complicats en el professional van fer que donès un pas enrera a l'hora d'escriure el que visc i el que en penso. Per sort, tot i que no tot està superat, tinc clar que tot i que sempre s'ha de ser discret, no cal amagar-se del que un li passa per el cap.

De moment nomès dues cosestes....

Convidar-vos el 12 i 13 de Setembre a la II Festa de la Girona Napoleònica organitzada per l'Associació Girona 1809, Amics de la Girona Napoleònica i l'Ajuntament de Girona, que tindrà lloc en espais del Barri Vell el dissabte i al Parc de la Devesa el diumenge.

Trobareu tota la informació al web www.girona1809.com

D'altra banda compartir aquest descobriment musical amb vosaltres, el grup de Vilanova i la Geltrú La Brigada, espero que us agradin.

L'autocensura és massa poderosa...

2009-06-27T08:51:00.004+01:00

Inseguretat i degradació creixent a Santa Eugènia

2009-01-21T12:18:00.003Z

En pocs dies hem escoltat un munt de nous delites al barri de Santa Eugènia, 3 assalts a una rostisseria, a una fleca i fins i tot fa uns dies davant de casa a les 8 del vespre vaig veure des del balcò com estiraven la bossa a una veïna amb intimidació i força.

Més enllà del Pla de Barris, que espero que algun dia en veiem fruits importants (Frontissa, la Marfà, el centre de dia ... etc.), el que està clar es que Santa Eugènia viu un procès de degradació constant. Cada vegada hi ha més brutícia i deixadesa i els pocs espais públics i verds fan pena de veure.

El més greu de tot és la impunitat que hi ha al barri. En una setmana han entrat a robar a diversos aparcaments del barri. La veritat és que per primera vegada pateixo per la seguretat al barri, no pas per mi, però si per la meva dona i gent de la família i amics que compartim aquest entorn.

El que està clar és que aquesta situació no és culpa de la polica municipal o els mossos, és de qui els mana, dels polítics. Responsables policials amb els quals tenim amistat ens afirmen que la ciutat de Girona té un dèficit de 50 efectius, comptant que l'actual plantilla és de 120 membres.
Si a sobre, la presència policial es limita a un policia de barri a peu, normalment en baixa forma i amb una horari laboral de 8 hores (10 a 2 i de 4 a 8), els delinquents ho tenen clar i senzill. Això no ni és seguretat real, ni tant sols en dóna sensació, que ja és trist.

En el procès participatiu de la frontissa de Santa Eugènia, servidor va proposar la construcció d'una segona comissaria de policia municipal que donès serveis als barris de Santa Eugènia, Sant Narcís i Can Gibert. Automàticament s'em va dir que allò no tocava per part dels responsables del procès participatiu així com per part de veïns, clarament talps del PSC a l'Associació de Veïns.

Ara, com a mínim la senyora Freixenet, regidora de seguretat de l'Ajuntament de Girona, va dir als veïns que havien notat l'augment de denúncies. Bé, és un primer pas, sembla mentida que es convoqui una reunió amb veïns per dir això. Això si, de solucions cap. Encara falten dos anys i mig per les eleccions municipals i no seria qüestió de prendre alguna mesura concreta oi?

Un cop més, el regidor de barri, senyor Pluma, tant tranquil al Barri Vell i a la gent de Santa Eugènia que ens busquin. Total, l'únic que els interessa és el Pla de Barris, per que hi ha molts diners per el mig, els ciutadans que es busquin la vida.

Moment musical: Radiohead - Hail to the Thief.

Gaudint de la Girona Napoleònica - Fent caure els mites...

2008-09-16T11:27:00.006+01:00

Aquest cap de setmana el recordaré sempre amb molta emoció. La 1ª Festa de la Girona Napoleònica fou un èxit de participació que ni els més optimistes esperaven. Tot i que és molt complicat donar xifres, si que exepte al migidia, la sensació fou de molta gent durant tot el dia, especialment públic familiar. La veritat és que totes les activitats varen agradar molt i menuts i grans s'ho van pasar pipa en un event mai vist a la ciutat.

Finalment aconseguírem allò que ens vàrem proposar fa dos anys, que els gironins s'interessin per la seva història, i que el capítol de la Guerra del Francès i els Setges de la ciutat surtin de l'oblit i el rencor en el qual s'havien trobat durant massa anys.

Sense intenció de fer revisionisme històric hem intentat enfocar els setges des de la perspectiva dels que més ho van patir: els gironins i gironines. Miqulets de Girona, Somatents i Heroïnes de Santa Bàrbara són els personatges que hem recreat amb l'assessorament històric de l'Associació El Baluard i els centenars d'hores de la Carme Puigdevall i tota la seva família, especialment la seva sogre i l'Isaac, el seu marit.

M'agradaria destacar que a banda de fer caure el mite que a Girona va haver-hi tres setges, en el fons van ser dos per que el primer va ser un atac de 24-48 hores, hem fet caure dos mites a la ciutat.

1.-A Girona la gent no surt els diumenges.

2.-La gent no va a la Devesa.

La gent no surt els diumenges per que Girona és una ciutat morta, on no es programen activitats al carrer i on massa activitats culturals estan com sempre dedicades a les elits intelectuals de la ciutat.

Molt senzill, la gent no s'acosta a la Devesa per que està bruta, mal iluminada, deixada, no hi ha atractius, ni un miserable bar o restaurant, on aquesta Fira de Girona de fireta que tenim es menja el Camp deMart, on l'Auditori hi resta amagat i d'esquenes a la ciutat, on nomès els sudamericans saben gaudir de les zones esportives, especialment del camp de futbol.

Hem demostrat que quan es fan coses, sigui on sigui i s'aposti per la qualitat, la cultura, la història i la gastonomia, la gent respon, els ciutadans es mouen.

Lamentar profundament l'actitud del Punt. No va treure ni una sola linea de la festa abans de la seva celebració, curiosament, quan esdevé un èxit, a la portada. Això no restarà oblidat.

Finalment, abans de marxar de vacances, i tot i que m'agradarà escriure un altre post més en fred, voldria agraïr a la Rosa, la Cristina, la Eva, la Tania, en Josep i en Joan els amics del Baluard, els amics Palusier i Carrera i tots els amics i amigues que d'una forma o altre han contribuit a que el meu cervell no pari de donar-li voltes a la segona edició....

Quan torni començaré a donar la tabarra... fins llavors... busqueu-me a Cracòvia o no em trobareu:)

Salut...

Girona.CAT, un domini o un problema?

2008-08-20T11:15:00.005+01:00

Fa dies que remenant la web municipal vaig veure que des de l'Ajuntament de Girona ja havien activat el domini girona.cat, domini molt desitjat per molts, especialment per els que estem al món del Turisme.

Desconec quína utilitat li volen donar, si el volen fer ensenya de la web municipal o bé l'han activat per allò de la vergonya aliena.

En tot cas, des del meu parer, crec que si dins del romanticisme del domini .GI, l'ajuntament el vol mantenir, se li hauria de buscar un bon ús al girona.cat.

Per això crec, que l'ideal seria que la ciutat a nivell publicitari, especialment pel que fa al Turisme i els Congressos utilitzès el girona.cat per promocionar-se. Si hem de pensar que algú deixarà de venir per el .car potser que ens ho fem mirar.

Per impulsar el Turisme a Girona, calen mesures valentes, innovació en noves tecnologies, més presupost i més recursos humans, tot i que molt em temo que als propers pressupostos les partides siguin encara més minses.

A més, ja sabem que els impulsors del domini.cat al nostre país, no eren en la seva majoria ni militants del PSC ni d'ICV, per tant, ja sabem a quína teulada està la pilota si cal corregir aquest greu error. Dos anys del Girona.cat amagat i en silenci, no em fan preveure masses ganes per donar-lo a conèixer.

Moment musical: Menaix a Truà - No hi ha ningú com tu

La frustració de l'esperit Olímpic i les balances fiscals.

2008-08-09T11:42:00.006+01:00

Les Olimpíades sempre m'han dut sempre mot bons records, especialment per que Barcelona 92 em va enxampar amb 15 anyets i la seva evolució havia anat paralel·la a la meva infància i adolescència. És a dir, un tema absolutament sentimental.

Ahir vaig enganxar desprès de dinar la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Beijing, sempre amb el record de l'Epi passejant entre milers d'atletes, però aquest cop, com en les darreres edicions, el meu sentiment no fou d'emoció, tot el contrari.

Primer per que els Jocs es celebren en un país on no existeix la democràcia i on no es respecten els drets humans, cosa que em demostra que l'economia i la política, i no l'esperit olímpic, varen ser les claus per que la Xina acollís aquest esdeveniment.

Segòn: Per que un cop més, uns 85 atletes catalans, competeixen sota bandera espanyola. Un nou fracàs dels nostres governants, els quals nomès estan interessats en les possibilitats de fer-se la foto de torn, nomès cal recordar Macau, en canvi a l'Estatut va ser el primer a caure.

L'Esport de seleccions és una simple qüestió de sentiments i de federacions esportives privades, no de països o estats, un cop més, dins dels més de 200 països participants, dins la multiculturalitat i la riquesa idiomàtica, Catalunya no hi té lloc, Catalunya NO existeix.

Tercer: La inversió dels Jocs Olímpics de Barcelona va ser de 800.000 milions de pessetes, uns 5.000 milions d'euros. A Pequín la inversió ha estat de 27.000 milions d'euros. El que em sembla més greu més enllà del que tothom vulgui invertir, és que cada any Catalunya té un dèficit fiscal envers Espanya de 16.000 milions d'Euros!!!

Us imagineu com milloraria el nostre país cada any? Quantes mancances podríem solucionar?

Tot plegat no vol dir deixar de ser solidaris, però renunciar cada any al 8% del PIB català, tenint en compte que tot el sector turístic aporta el 10 % del PIB del nostre país és senzillament un atemptat a la nostre inteligència.

Espero que els Jocs vagin bé i que serveixin per que la Xina s'obri al món, i que, els nostres polítics, especialment el PSC amb el suport de CIU, es plantin d'una vegada.

Ahir em queien llàgrimes d'emoció....però tambè d'una amarga tristesa...

Moment Musical: Coldplay -The Scientist

La Girona de Jordi Vilamitjana també és la meva.

2008-03-25T20:16:00.013Z

Avui he de confessar que és un plaer declarar-me fan dels articles de Jordi Vilamitjana, un dels motius principals per obrir el Diari de Girona o passar-se per el Dimoni.com.

En el seu brutal i espectacular article d'avui respecte les dues Girones l'ha clavat. No hi puc estar més d'acord. A Girona hi ha dos tipus de Gironins, els que viuen dins del límit que formen la carretera de Barcelona i l'avinguda de Jaume I. Menys els que viuen als barris de la part alta de la ciutat, tots els de fora ho tenim magre.
És clar que ni compartim els mateixos serveis, i que ens trobem a anys lluny en aspectes com la policia de proximitat, les zones verdes, la neteja, contenidors de reciclatge, amplada de voreres, aparcament públic i privat i serien molts exemples que fan que els que vivim a certs barris de la ciutat, ens sentim constantment discriminats per l'Ajuntament de Girona.
Des de la responsabilitat que ostento a l'Associació d'Hostaleria de Girona sempre he cregut que el Turisme ha de ser el motor de la ciutat beneficiant especialment a tots els barris i a tots els ciutadans.

El nou planell de l'Ajuntament, tot i que força discutible, té un aspecte positiu, la inclusió de l'Eixample. Mica en mica anem obrint la ciutat als visitants, però encara amaguem allò que no ens interessa. Nomès mostrem la Girona rica, la de disseny, la de les minories.

Santa Eugènia és l'exemple clar que a nivell de promoció turística i cultural és a anys llum de tenir un mínim de planificació de cares al visitant. I no serà per falta de potencial. Recursos tant valuosos com La Punxa, Can Ninetes, Les Hortes, la Sèquia Monar, La Farinera i la Marfà estan lluny d'incloure's en qualsevol circuit i ajuntar-se amb equipaments de Salt com la Coma - Cros, el Museu de l'Aigua i les Deveseses.

Casos encara més dolorosos són els de a casa d' Emilia Xargay i del Pont del Dimoni, els quals han estat destruits per una greu negligència en el primer cas i per una escandalosa omissió en el segon.

Què és Girona? es pregunta Jordi Vilamitjana... per mi Girona és encara un poble gran, una societat conservadora, dominada per una jerarquia elitista i tancada, on els ciutadans estem discriminats en funció del carrer o barri on estiguem empadronats ... i això en ple segle XXI. Una ciutat amb un potencial espectacular a tots nivells que de moment, encara és lluny de ser explotat i gaudit per els seus habitants.

Moment musical: Sopa de Cabra - El carrer dels Torrats (c/ Nou del Teatre de Girona)

La Plaça Independència i les obres maleides...

2008-01-26T11:27:00.004Z

És clar, que amb el pas dels anys, la plaça Independència, ha anat evolucionant cap a un dels espais més acollidors de la ciutat, especialment per els seus visitants.

Des de fa 120 anys, si comptem els inicis de Casa Marieta, la plaça ha estat seu de molt restaurants. Avui en dia n'hi ha 16. Està clar que la plaça és un pol d'atracció turística per la ciutat on es facturen milions d'euros anualment.

La sorpresa ens arribar quan per fi, i desprès d'anys de promeses, sabem que s'cabarà de fer la reforma de la plaça, amb un període d'obres de sis mesos. Però sorpresa!! Les obres just començaran amb l'inici de la temporada turística i acabaran just passat Fires.

Llei de Murphy, ni fet expresssament. Per que s'han triat aquestes dates tant horribles per a tots els restaurants?

La senyora Salamaña sap quants treballadors s'hauran de deixar de contractar o acomiadar? Sap quants milions d'euros es deixaran de facturar durant aquests sis mesos? Quí compensarà als 16 establiments?

Clar que les obres s'han de fer, però si realment calen sis mesos, ni restauradors ni comerciants de la zona posarien cap pega per que les obres comencessin passat Fires per acabar abans de Temps de Flors.

El que per la majoria seria una qüestió lògica, per alguns no ho és. Amb l'agravant que fa dos anys que no se sap si es poden posar o no, o de quin tipus, estufes a les terrasses i amb la pujada d'aquest any d'un 40% de l'impost sobre terrasses.

No oblidem el monument a l'Àlvarez de Castro, personatge amb més o menys cordura, depenent del llibre que llegeixis (Galdós o Bertrana). El que si és clar és que aquest any és el bicentenari de l'inici dels setges de la Guerra del Francès i la plaça, si algú no hi posa remei, la tindrem potes amunt.

Jo sempre he pensat que la política era cosa de sentit comú i sensatesa. Veig que no en segons quins casos.

Ja posats a refer la plaça, es podria fer una reforma seriosa, no com el que volen fer, i dotar la zona d'un aparcament soterrani, com ja es plantejava en temps de l'alcalde Nadal. Si volem més zones peatonals i posar facilitats al petit comerç, potser haurem de facilitar l'aparcament no?

Des d'aquest modest bloc, pel qual si algú llegeix, aprofito per disculpar-me per no haver escrit durant molt de temps, apostem per que aquest problema, com el del xalet Tarrús, el pàrquing de la frontissa de Santa Eugènia o el del pavellò de la Devesa, és solucionin amb el diàleg que caldria amb associacions de veïns, comerciants i gremis. Però amb diàleg real, i no pas com en els processos participatius.

Personalment n'he participat a dos (Senat de Joves, Frontissa Santa Eugènia) i no cal dir que ara mateix el Senat ja és ferit de mort i el de la frontissa el vàrem dissoldre els mateixos partipants per que l'Ajuntament no va accpetar cap de les nostres peticions pel que fa a la vialitat.

Moment musical: Wolfang Amadeus Mozart - Requiem (KV 626) - Dies irae

I jo em pregunto....

2007-09-18T10:15:00.000+01:00

Per què TV3 es passa el dia parlant de les seleccions espanyoles com si fos TVE i amb prou feines parla de les seleccions esportives catalanes?

Per què ningú va fer res per evitar la pèssima imatge que va donar Girona amb la crema de la foto dels reis i bandera espanyola?

Per què ningú de l'Ajuntament ha fet cap mena de declaracions lamentant els incidents? Que potser estem en una fase d'omertà o llei del silenci?

Per què l'independentisme radical s'ha d'identificar amb idees comunistes més pròpies d'inicis del segle XX, que no pas del segle XXI?

Per què Duran i Lleida està en contra d'un refrèndum d'autodeterminació quan això és el que somniem tots els nacionalistes i independentistes?

Per què el món empresarial gironí perd el cul per anar a veure al representant d'una institució caduca i antidemocràtica com és la monarquia la qual encara ens deu als gironins un munt de calers com a compensació per els setges de la guerra del francès?

Per què a Girona segueix sense passar res i tot està tant anestesiat? On és la oposició municipal?

Per què Santa Eugènia de Ter segueix sense una policia de barri visible i amb un estat de deixadesa deplorable?

Per què tot cristo em parla del Fernando Alonso i de la dona del Bekham i ningú ja parla dels temes que ens afecten amb l'argument de que ja està cremat dels polítics?

Per què .... ?

Moment musical: Annie Lennox - Why?

Where the Streets have two names: Travessia/era Santa Eugènia.

2007-07-10T22:38:00.000+01:00

Molt senzill, si us doneu una volta en el carrer que fa de límit entre el barri de Santa Eugènia i Salt, és el carrer anomenat a Girona Travessia de Santa Eugènia i per Salt, Travessera de Santa Eugènia. Comencem bé, ja li posem dos noms com a símbol de la gran unitat i cooperació que existeix entre ajuntaments veïns.

Donant-hi una petita passejada per els seus diversos trams podem arribar a les següent conclusions:

-Peatons vs. cotxes: No hi ha cap pas de peatons entre els dos carrers, és a dir, que sivols passar, si els cotxes aparcats et deixen espai, corres el risc de que un cotxe se t'emporti per davant.
Si comptem cada cruïlla d'aquest carrer hauríem de disposar d'entre 6 i 8.

-L'espai: El 80% de l'espai està dedicat als vehicles. Les voreres fan menys d'un metre, i hi ha espai per dos carrils i en segons quin tram per un carril i una linea d'aparcaments. Per variar, les persones no servim per res, ja no us dic com ho deuen fer les persones amb minusvalies o persones que diguin carrets de la compra o cotxets de criatures.

-Neteja: Carrer brut per antonomàsia. No trobareu ni una miserable paperera en tot el carrer, bàsicament per que amb una paperera i un peatò, ja no s'hi passaria.
Contenidors de reciclatge? Ni un, és que el veïns devem ser una mica bruts i hauran pensat que no val la pena invertir amb nosaltres. En tot cas, si se us acut reciclar, haureu de fer una mica de volta en uns contenidors que deuen tenir cap a 15 anys i que no es netegen mai. Igual que els de l'Eixample oi?

-Vialitat: Curiós com comença aquest carrer. Empalma amb el magnífic carrer Sant Antoni si vas cap a Salt, en canvi si vas cap a Girona, et trobaràs amb una via de doble sentit on és impossible passr sense esquivar cotxes aparcats en doble fila de clientela del Gersal. El carrer Costabona és una altre nay impressionant... aviam quin dia m'hi poso. El carrer "finalitza" a la nova rotonda entre Girona i Salt de l'avinguda dels Països Catalans. Realment no finalitza per que acaba en un cul de sac sense sortida, cosa que deu entusiasmar als veïns i comerciants de la zona.

No patiu però, el Pla de Barris ens ho arreglarà tot .... el que no han fet en 28 anys.

Aquest carrer és el símbol de la deixadesa i la ineptitud, en aquest cas dels dos Ajuntaments, Girona i Salt. Una terra de ningú que em fa recordar a aquells espais erms on a la primera guerra mundial on moriren milions de joves europeus. Jo, per respecte a Santa Eugènia li canviaria el nom al carrer per carrer Verdún, un nom més adaptat a la fisonomia estreta, malparida i mal planificada d'aquest carrer.

Moment musical: Where the streets have no name (U2)

Primer gol a IC-V a Santa Eugènia

2007-07-04T07:13:00.000+01:00

Sento molt llegir avui a la premsa com s'han repartit els barris els difierents regidors de l'Ajuntament de Girona. El més sorprenent és que Joan Pluma, un senyor que viu i treballa al Barri Vell sigui un cop més el regidor del Barri de Santa Eugènia.

Per primera vegada, es tenia l'oportunitat de que el regidor del nostre barri fos algú del barri com la regidora d'Iniciativa, Núria Terés, una persona, que avalada per la seva trajectòria i per el fet de, de moment, no tenir el tarannà de professional de la política.

Sens dubte el fet de controlar un Pla de Barris com el de Santa Eugènia és molt sucòs i el PSC no s'ho podia deixar perdre. Tots sabem que suposa controlar-lo, especialment els pressumptes processos participastius dels quals un servidor ja n'ha patit un parell. Les intencions sempre han estat bones, les regles del joc pèssimes. A Santa Eugènia li cal algú realment implicat amb el barri i pateixi i gaudeixi amb els problemes del dia a dia i no vagi a domir a la zona opulenta de la ciutat.

En tot cas li desitgo tota la sort del món a la Núria a l'Ajuntament de Girona, que no perdi l'esperit combatiu que la caracteritza i que no colin cap altre gol al nostre estimat barri.
Espero que algun dia els barris de Girona estiguin representats per algú que hi visqui i el visqui.

Girona és conservadora, sens dubte.

2007-06-07T01:31:00.000+01:00

Nomès així s'enten com els gironins i gironines poden seguir votant a una opció política, que amb més encerts o errors, ha governat la nostre ciutat durant els darrers 28 anys i fa poca estona hem sabut que ho farà durant els propers quatre. 32 anys d'una mateixa opció política són per gent com jo, tota una vida.

Semblava que un tripartit "a la basca" era possible (CIU + ERC + ICV) però un cop el PSC ha regalat la Diputació de Girona a ERC aquesta no s'ha pogut negar al pacte a l'Ajuntament de Girona, la xocolata del lloro.

No em vull arribar a pensar que s'haguès dit si aquesta sitació l'haguès forçat CIU o bé aquesta formació haguès concentrat el poder que ara mateix ostenta el PSC-PSOE a Catalunya.

Sens dubte, el "tantsemenfostisme" dels gironins és difícil d'entendre, 28 anys d'un mateix govern és símptoma de manca de consciència crítica del ciutadà. Realment ho trobo tristíssim. Tinc la meva teoria però com no la puc demostrar me la reservo. Les pors a canviar, el boig conegut, el vot fidel espanyolista i l'aborregament en el qual viu la societat actual són alguns dels factors a valorar.

Simplement per una qüestió de higiene democràtica cal l'alternança política. Curiosament aquest argument nomès serveix per uns i quan són a l'oposició.

Sens dubte un canvi a la llei electoral i un sistema de llistes obertes imperdiria que qui decidissin els governs fossin els partits. Jo sóc dels que pensa que el que decideixen els ciutadans ha de ser respectat. Desprès encara hi ha partits que no entenen l'alta abstenció o el fet de perdre milers i milers de vot sense cap pèrdua.

Potser si les cadires assignades a l'abstenció restessin buides i s'otorguessin les subvencions als partits en funció de la participació, un altre gall ens cantaria.

Donat el barri deixat de la ma de Déu que tenim al qual el Pla de Barris nomès suposarà un pedaç, espero que siguem uns quants els que seguim expressant-nos clarament respecte com estan les coses a Girona i al nostre barri, Santa Eugènia de Ter.

Si algú té curiositat que es miri els resultats per barris, ho podeu fer a la web del Dimoni.com i veureu quínes curiositats, per que hi ha resultats difícils d'entendre, sobretot en els barris més marginats per l'acció de govern.

Entorn musical: Radiohed - No Surprises.

La participació ciutadana a la Frontissa de Santa Eugènia (1)

2007-04-26T16:08:00.000+01:00

Durant aquests darrers mesos m'he sentit afortunat de poder participar del la comissió mixta entre veïns i l'Ajuntament per definir la reforma de l'espai a la forntissa existent entre Girona i Salt.

Tot i que s'està fent molt bona feina per part de la tècnica independent encarregada de coordinar-ho tot, als participants ens resta sovint la sensació que per molt que proposem està tot decidit, i el resultat final, on s'ha dissolt la comissió de seguiment, n'és el fidel reflex.

La clau de la frontissa no és tant el pàrquing, que tots veiem necessari i molt positiu o l'ús dels espais, que són senzills de definir, així com els seus usos. El problema rau quan hem de palar de la vialitat. La por hi és present, la por al vial de les hortes. És per això que l'Ajuntament proposa un vial de doble sentit, per tenir ja preparat el temut vial. Per contra alguns dels veïns es defineixen per un espai sense vials. Una tercera via, i crec que la més adequada pels veïns i per el propi barri és la de tenir un vial de servei per veïns i comerços d'un sol sentit d'anada al carrer Costabona i de tornada per Travessera Santa Eugènia. Així podríem aprofitar per arreglar aquest carrer més que oblidat.

Aquí rau el problema, que aquest carrer també pertany a Salt. Però els tècnics reconeixen que en cap moment s'ha planificat la vialitat de tot aquest espai amb el nostre municipi veí.

Em sembla que els temps de la independència de Salt són llunyans, però el resquemor respecte el municipi veí persisteix al nostre ajuntament. Tant costa planificar els espais comuns amb els municipis veins? No ens podem oblidar dels colors polítics? Per que ens omplim la boca de parlar d'àrea urbana de Girona quan finalment no es fa l'esforç de parlar amb els nostres veins?

Sens dubte, a la zona del Veinat de Salt s'estan fent les coses ben fetes. Crec que un model de carrer com el que s'està fent al Carrer Sant Antoni és l'ideal. Amplies voreres. Espai just per els cotxes. Places d'aparcament limitades a on és estrictament possible. Carril bici en els tams més amples i a sobre amb la guinda de la Coma Cros, cas que mereix un punt i apart.

I és que senyors, la ciutat és per les persones. S'ho creu qui s'ho hauria de creure això?

A aquesta alçada la participació ha finalitzat amb la sensació que hem pogut influir poc, i amb allò que ens fa més por, que faran passar un vial amb prou capacitat per que sigui el primer pas cap a un vial que travessi les hortes de Santa Eugènia, l'únic espai verd que disposem els milers de veins i veines de la zona.

Per la meva banda nomès puc dir quelcom, si volen fer el vial: NO PASSARAN!

Cris Juanico i Sergi López, dos cracks amb massa poc ressò.

2007-04-17T11:44:00.000+01:00

Aquest darrer cap de setmana vaig tenir el plaer de gaudir de dos dels grans de la cultura catalana, que al meu parer és aquella feta en la nostra llengua pròpia, el català.

Divendres a l'auditori Cris Juanico acompanyat d'una esplèndida Big Band ens va oferir un revival de grans èxits del jazz vocal. El concert va durar dues hores i per variar el públic assistent va estar fred fins la part final. Tot i això la gent va gaudir molt amb la veu d'en Cris, sens dubte, la millor amb diferència dels Països Catalans.

La veritat és que versionar grans clàssics ha de fer una mica de por, per estar a l'alçada de cançons que has escoltat cantades per en Sinatra per exemple. Doncs el resultat final és d'allò més bo. Demostració que en català es pot fer qualsevol cosa que ens proposem.

Finalment ens va soprendre amb una versió del Ei Joan! arrangada en clau de jazz que va ser més que digne i va donar un bon punt i final al concert d'aquest gironí d'adopció.

S'ha de reconèixer que la programació de l'Auditori es mereix un notable alt, tot i que a nivell de Congressos, hem de millorar força, donat que els dies d'ocupació són baixos i els beneficis que es podria aportar al sector serveis podrien ser espectaculars.

Dissabte vàrem gaudir i riure de valent amb en Sergi López, un actor que va haver de fer les frances per guanyar-se les garrofes. Ja és trist, però donat que a Catalunya no tenim una indústria de cinema com cal, i que el nivell del cinema espanyol és salvant honroses exepcions, força fluix, en Sergi, fill de Sitges però net de Santa Eugènia de Ter, es va fer conegut a casa amb films com Harry, un amic que us estima, Western, La corva de la felicitat o Una relació privada.

A l'Estat Espanyol potser el seu únic èxit és El Laberinto del Fauno, però també el vàrem poder seguir a la catalana Morir (o no).

En Sergi presentava per segon cop a Salt l'espectacle Non Solum, una sorprenent reflexió en clau d'humor sobre allò que ens uneix i ens separa a tots els èssers humans. Realment en Sergi fa un paperàs, encarnant a tots els personatges (o nomès és un?) de la funció.

El que és trist és el poc ressò que donen els mitjans de comunicació públics a tot allò cantat o representat en català, com si fòssim una cultura de segona. El plaer és veure que la gent respòn quan hi ha qualitat. Girona gaudeix d'una programació de teatre envejable i la musical comença igualment a ser-ho. Falten però espais per la cultura més popular i més accessible, especialment per el jovent.

Finalment, per acabar-ho de rematar, diumenge vàrem assistir a la final de l'Akasvayu. I tot que la alegria va ser inmensa, hi ha temes sobre els quals reflexionar....

L'enveja pot ser sana....

2007-04-10T15:45:00.000+01:00

Aquests quatre dies de Setmana Santa vaig acceptar una invitació d'uns amics per passar uns dies de relax i molt menjar a la Era Alta, un bonica barriada a l'horta a tocar de Murcia capital.

Múrcia és una ciutat de molts contrastos, amb zones molt modernes com La Nueva Condomina i barris molt marginals i mal urbanitzats a l'estil de "aquí arribo i em faig la caseta com em rota", típic de l'urbanisme dels anys 60 i 70.

Realment em va sobtar la greu deixadesa d'aquestes zones amb la pulcritud del centre i els nous barris residencials. Tot i no ser una mervella, és un bon lloc per fer una escapadeta de cap de setmana, especialment si visiteu la zona de l'horta.

Potser el que em va sobtar més agradablement de la regió és l'excel·lent xarxa d'autovies de la que disposen i gaudeixen els seu habitants. Estem parlant d'una regió que no arriba als 500.000 habitants i que compta amb una xarxa viària que dona unes quantes voltes a la del nostre país.

Autovies de 3 i 4 carrils de franc quan les rondes de Barcelona disposen de 2 o 3 carrils com a màxim. A Girona, tindrem N-II amb un carril per banda i el nyap "Nadalià" de la variant de Girona pels segles dels segles i sembla que per fi l'autopista AP7 tindrà 3 carrils per cada sentit.

Éss indignant, però, que primer es centrin els esforços en la via de pagament quan el que urgeix és la reforma integral de la N-II fins la forntera amb França. Sabem que s'hi fan obres prioritzant l'aeroport, però són lentes, es fan eternes i es fan, com sempre, pensant en les necessitats de Barcelona.

Jo no estic en contra de les autopistes, crec que n'hi ha d'haver-hi i a tot arreu, però amb unes autovies de qualitat que siguin una alternativa real per la descongestió del trànsit. Si volem ser un país de qualitat ens hem de posar al dia amb la gestió del transport públic i privat per que ens estem quedant enrere. Ja podem parlar a nivell local, comarcal, provicincial o català, hi han greus dèficits, segur que si penseu on viviu o on soleu anar, trobareu un munt d'exemples.

Com pot ser que es pugui anar de l'interior a la Costa Brava en carril bici i no s'hi pugui anar en tren, el mític Carrilet d'Olot com fa 40 anys enrera?

La defunció programada del Cinema en Català

2007-04-04T11:10:00.000+01:00

Les xifres són escandaloses, l'any 2003, el darrer anys de CIU a la Generalitat, els espectadors de cinema en català superaren el milió, més concretament 1.074.000 espectadors.

En canvi, a 2007 i amb el govern Tripartit "catalanista" al govern espectadors de cinema en català no arriben als 650.000 durant l'any passat.

Jo sóc dels que pensen que una llengua té bona salut si resulta útil en l'àmbit social, i en el cas del cinema el català és cada vegada més residual. La clau de tot això i com sempre, és culpa nostra, dels catalanoparlants i la nostra deixadesa.

El cinema és la forma d'art més popular del selgle XX i crec que també ho serà del XXI. És intolerable la situació del cinema en català al nostre país, sobretot per la deixadesa dels nostres governants.

Per mi, les claus del descens són les següents:

1.-Es doblen pel·lícules rodades en castellà i s'estrenen amb 1 o 2 còpies per obtenir subvencions, cosa que desacredita tot el sistema.

2.-El nombre de còpies en català és ridícul. La mitjana amb prou feines és de 12 còpies en català per més de 50 en castellà.

3.-Es parla de pujada d'espectadors de cinema català quan en realitat són films filmats en castellà, per tant estem en l'etern dilema de que és la cultura catalana.

4.-Abans es doblaven grans superproduccions i films per adults. Ara el 95% de les estrenes són de films per mainada. La reflexió és, quínes pel·lícules en català veuran quan tinguin 20 anys? Al pas que anem cap per que no n'hi haurà.

5.-La poca capacitat de queixa dels catalans. Si no la fan en català, cap problema, i si la fan en les dues llengues, a la sala que tinguem més aprop.

6.-La manca de suport i el butiflerisme de la gran majoria d'exhibidors. Un exemple saganant.

El Coronel Macià, nomès es pot veure a una sola sala de Catalunya i amb prou feines es va estrenar a 2 o 3 sales sense cap promoció o suport per part de TV3 o de la Generalitat. Un cop més, un film català i en català s'estrena en semicalndestinitat. En aquest cas deixeu-me felicitar els reponsables dels cinemes Albéniz i Óscar de Girona, que programen regularment cinema en català. En canvi lamentar l'actitud discriminatòria dels Cinebox de Salt i els Lauren de Girona. Jo tinc clar a quins cinemes no he d'anar.

7.-La rendició del Departament de Cultura, que nomès aposta per el DVD enn l'àmbit domèstic.

Quan el cinema en català nomès es pots veure a casa, no us recorda el franquisme quan el català nomès es podia parlar en l'àmbit privat?

Si us mireu les estrenes d'aquest any en català, amb prou feines en veuré tres: El perfum, Shreck 3 i la de cada any del Harry Potter. La resta, com encara no tinc fills, dons no valen la pena. És trist que anant uns 20-25 vegades l'any al cinema, nomès pugui veure tant poques pel·lícules en català.

Tot i això s'ha de destacar un únic aspecte postiu, que el nombre de films doblats en DVD ha crescut i molt, tot i que hi ha encara força productores americanes que no ho permeten. Tot i això la rendició de la Generalitat als cinemes és lamentable.

Espero que es faci una llei de l'audiovisual i que com en el cas de l'Estat Francès, hi hagin quotes de pantalla per el cinema doblat o subtitulat en català (el 50%). Estic convençut que en el cas de que s'igualès l'oferta i es triessin les pel·lcules adequades les xifres serien millors en català.

Ah! i tots aquells que digueu que els doblatges en català són dolents, sapigueu que la majoria de dobladors són catalans i que les grans empreses de doblatge són a Barcelona.

Per als defensors del cinema subtitolat, entre els quals m'hi incloc. Per que ningú reclama els films subtitulats en català? Nomès un cop ho he pogut gaudir al Truffaut. Segons aquesta teoria el doblatge és inútil, curiosament sempre en català, això si, els subtítols en castellà. Quanta hipocresia...

El comiat d'un símbol

2007-04-03T16:44:00.000+01:00

Potser el títol sigui un xic exagerat per alguns de vosaltres però crec que per molts catalans Lluís Llach ha estat la veu i la melodia del que sentien i no podien expressar.

No entraré pas en un debat musical. A mi particularment hi ha discs, especialment dels 80 que no m'han arribat mai i temes com Els meus ulls aquí, País Petit, Itaca, Laura, Vaixell de Grècia i un munt més em semblen una meravella. No sé que em passa amb les cançons d'en Lluís que mai em deixen indiferent.

Curiosament, sóc admirador del Llach músic, que no pas del predicador, des de fa 5 anys quan regirant K7 per cas vaig començar a escoltar i gaudir de El meu amic el mar amb cançons fantàstiques com Bressol de tots els blaus, Venim del Nord, Vaixell de Grecia, La poseia dels teus ulls o Companys, no és això, em van fer despertar la curiositat musical per aquest personatge envoltat de l'aureola d'avorrit. Això de ser jove fa que hagis d'anar recuperant molts referents culturals en molts àmbits i de vegades no es dona l'abast.

Per aquells que vareu veure el darrer concert o us l'heu baixat com és el meu cas donat que dissabte estava treballant volia compartir la meva indiganció amb un tema.

Em va semblar insofrible l'actitud de TV3 enfocant les patums fent el numeret, especialment en Montilla, que feia cara de no saber de que anava tot allò i de passar-ho no massa bé, cares com les de "el Tete" o en "Quim" o "l'Ernest" que semblava que patissin i tot, sobretot en el cas del darrer.

Si que era clar que gent com el Pep Guardiola o l'Ariadna Gil el gaudien realment i especialment tots els seguidors anònims, i que paguen l'entrada, d'en Lluís. Espero que quan editin la gravació per passar-la a DVD i comercialitzar-la, retalllin a certs personatges.

Quan vas a un concert has de gaudir-lo, cantar i aplaudir. Si no t'agrada no hi vas i no passa res. Segur que molts dels milers que haguèssim volgut ser-hi, i pagant, ho haguèsim agraït.

Jo al Lluís nomès dona-li les gràcies per els bons moments que m'ha fet passar, sempre ens quedaran els CD, els DVD i l'mp3. Ah! i t'esperarem sempre al Camp Nou per quan t'ho repensis.

Primer Cicle de Cinema i Gastronomia de Girona

2007-04-02T18:22:00.000+01:00

Durant el darrer mes de Març i com a activitat paralela a la XXVII Setmana Gastronòmica Gironina, es va organitzar el Primer Cicle de Cinema i Gastronomia de Girona, fruit de la passió pel cinema que senten alguns hotelers de Girona i que comparteixo.

Potser no podré ser prou objectiu per que ho vaig organitzar dins de les tasques que desenvolupo a l'Associació d'Hostaleria de Girona i Radial.

Les 3 sessions varen reunir uns 600 espectadors. Pel que molts va ser un èxit per mi va ser un xic decepcionant donat que totes les invitacions (750) s'havien exhaurit en pocs dies.

En la primera sessió es va projectar Chocolat, una deliciosa comedia de Lasse Hallstrom, protagonitzada per Juliette Binoche i Jhonny Depp.

Posteriorment i gràcies a l'esforç de Toni Vallory del Restaurant Alemanys 3, l'Spaghetteria es va poder degustar un deliciós xarrup de xocolata amb pètals de rosa i un pastís de xocolata

En la segona sessió vàrem patir i gaudir amb Deliciosa Martha, drama alemany del 2003, Gràcies a en Jaume i en Ferran Vila del Restaurant La Banyeta, vàrem gaudir d'una fantàstica cullereta foie amb llet de llima i d'un tast de tiramisú.

En la sessio final vàrem gaudir del mon del vi gràcies a la divertidíssima Entre Copas i d'una cata posterior de Vi Rserva 2003 i Moscatell Sinols, de la Cooperativa de Vins i Olis de Pau, Empordalia.

Em va agradar veure-hi la Cristina Alsina i vaig trobar a faltar-hi gent, en fi, suposo que oferint bon cinema i bon menjar i de franc, de vegades no n'hi ha prou, i això que s'acosten eleccions.

Malauradament cap d'aquestes tres pel·lícules es va oferir doblada en català o bé amb subtítols en català, fruit de la nefasta polítiques lingüístiques en el mon del cinema en aquests darrers 4 anys.

Esperem que l'any vinent podem organitzar una nova edició amb 4 películes que combinin el bon cinema i el bon menjar.

Candidates? El Festín de Babette, Vatel, Como agua para Chocolate, American Cuisine, Comer, beber y amar i un munt més entre les quals farem la tria. No patiu que no passarem ni la Gran Bouffe ni Delicatessen.

Setges Napoleònics, prop de 200 anys.

2007-04-02T16:06:00.000+01:00

Com bé sabreu l'any vinent es complirà el 200 aniversari dels setges Napoleònics sobre la ciutat de Girona, per allò que tots la coneixem com la 3 vegades inmortal, en el marc de la guerra del Francès.

Crec que estem davant d'una molt bona oportunitat de potenciar la ciutat a nivell turístic i d'esdeveniments i també de formar als gironins en uns fets, dels quals tothom n'ha sentit a parlar alguna vegada però dels quals molt poca gent en sabria concretar quelcom.

Un cop tenim totes les les muralles de la ciutat rehabilitades seria un bon moment per tal de muntar algun tipus de recreació històrica. Digueu-li com una gran diada o com a visites guiades programades per els mesos d'estiu.

Diu el gran Domènec Biosca que la gent es mou per patrimoni sumat amb l'esdeveniment, no puc estar-hi més d'acord.

Conèixer la nostre història i els fets que la formen és important per qui ens visita, però sobretot per nosaltres mateixos. Espero que tothom implicat en la promoció de la ciutat i la societat civil estigui a l'alçada de l'esdeveniment.

Un dia d'aquests parlarem sobre l'oblit i el deplorable estat del Castell de Montjuïc.

Santa Eugènia de Ter, 25 anys en l'oblit i ara....

2006-11-28T17:09:00.000Z

Doncs ara tot són presses amb el Pla de Barris atorgat per la Generalitat per la zona de Santa Eugènia i Can Gibert del Pla ja deu fer cosa de dos anys. Hem escoltat moltes idees, hem vist molts projectes, però curiosament encara no ha començat a moure's ni una pedra. Potser estem esperant a que falti un mes per les eleccions municipals?

Personalment, em trobo a la comissió de participació ciutadana que segueix el disseny de l'espai de la frontissa entre Girona i Salt. De moment la situació es molt preocupant però no vull dir-vos res fins que no hi hagi res definitiu.

És un tema el qual hi estaré a sobre... nomès cal passejar-se per la Zona del Veïnat de Salt i veure el carrer Sant Antoni i l'antiga fàbrica Coma-Cros per tal de veure com s'inverteix als barris de forma seriosa.

Ja ho sabem que les comparacions són odioses, però és que no hi ha color.